ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LES VERITATS I LES FORMES

Aquest dissabte vam assistir al final del sainet espanyol i amb el resultat de Mariano Rajoy al capdavant d’un nou Govern espanyol amb el suport de la seva marca blanca Ciudadanos i la col·laboració del PSOE per arribar a bon port.

Si una cosa volia destacar es com ha arribat el grup socialista en aquest moment, i el discurs de Gabriel Rufina destapant les vergonyes injustificables d’aquest partit molt allunya de qualsevol formació socialdemocrata europea i fill de la falsa transició espanyola i un sistema estructural espanyol que no entén d’ideoloògies, ni dit sigui de passada, de democràcia.

Volia dir que el discurs de Rufian en general no seria el meu ideal, ni pel to, ni per les formes, ni moltes vegades per un aire de superioritat moral que francament no trobo, ni étic, ni del que jo espero d’un representant de la societat amb voluntat de servei. Dit això i si passem al fons del discurs, realment va retratar amb cruesa i alguna paraula fora de lloc el que tots sabem i molts segurament no s’han atrevit a dir en públic. El sistema espanyol de partits deixa dues estructures arcaiques i que com deia res tenen a veure amb els partits conservadors i socialdemocrates de les democràcies europees o de la seva majoria.

El PSOE critica molts cops la corrupció Popular, quan en el seu partit tenim el cas dels ERES andalusos que deixa per les quantitats desorbitants que parlem els casos del PP en un no res. Al mateix temps critiquen les maneres autoritaries Populars en molts aspectes, però no tenen en compte que mai han fet terrorisme d’Estat amb les mans tacades de sang i un tal Felipe Gonzalez al capdavant i sense cap sentència judicial pendent. Son dos exemples però que escenifiquen molt bé del que estem parlant.

Nomes cal veure les declaracions constants dels anomenats Barons pel que fa al procés català i veurem que res tenen que envejar als Populars, sinó les superen amb mancança de democràcia i deixant el que entenem per Obrer i per esquerra en un calaix tancat amb pany i clau.

En el fons el discurs agressiu de Rufian els ha anat molt bé, per amagar un capítol de vergonya pels seus actes les últimes setmanes i la estafa als seus electors, que han vist com les promeses de canvi, recordo es deien també el canvi, i el fem fora a Rajoy, i un secretari general que defensava el no, però on la seva feblesa democràtica no li va permetre afrontar la qüestió catalana i finalment deixar en safata als poders factics del partit donar aquest cop d’Estat encobert i posar en safata el Govern de Mariano Rajoy, traint els seus votants i deixant passar l’oportunitat d’un Govern a l’esquerra i amb sentit d’Estat que dones un pas endavant amb un Estat arcaic i caduc.

Com deia en Pla “no hi ha res més semblant un espanyol de dretes que un espanyol d’esquerres”, i malauradement segueix vigent i ben viu.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *