ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

MALA GENT

La cap de l’oposició Ines Arrimadas ens deixa per anar de número dos a Madrid. No diré que la trobarem a faltar, però el més greu es que el territori tampoc i els seus propis votants menys, això si que es greu.

Els numerets que ha muntat per Catalunya han tingut el final a Waterloo amb un últim xou esperpèntic que si no fos per la incredulitat feia plorar de pena per una gent que han fet del seu odi i la seva deshumanització el pal de paller de les seves actuacions fugint de qualsevol interés pel territori que haurien de representar.

Hem vist com la jugada de l’espanyolisme el 21 D, passava per una victòria unionista que esborres l’independentisme del món i tornes Catalunya molts anys enrere, amb la líder de Ciudadanos al capdavant per acabar amb el problema. El que no preveien es que l’independentisme tornaria a obtenir la majoria al Parlament i el pla quedaria en res.

A partir d’aquí el paper d’Arrimadas i el seu grup ha estat dimitir dels seus propis votants, repetint un cop i un altra el mantra de que la República no existeix i mil i un insults i menyspreu cap als actors que ho defensen inclosos el President. Alhora portar una crispació sense precedents en seu parlamentaria, no fer cap proposta per Catalunya en cap sentit i mostra en repetides ocasions una deshumanització amb el dolor dels demes, com els familiars dels presos polítics o altres motius com la violència de genere. Un odi que sembla els menja per dins i encega fins al punt de passejar-lo per diferents indrets de Catalunya trobant sempre la indiferència de la gent com a resposta, ja que al no voler conèixer la gent del país i el seu tarannà, han comprovat que es pacífica i no cau en provocacions de baixa estopa que ofereix amb retirada de llaços al carrer com a gran heroicitat i manera d’interpretar la democràcia.

En definitiva, ha deixat orfes als seus votants, orfes al territori i marxa a Madrid per seguir una carrera personal ja que es incapaç de representar algú amb un mínim de sentit comú. Com dia mala gent i recordant la cançó de la Trinca “Passi-ho Bé”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *