ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

MARAGALL, AIXÍ NO

La resposta del candidat d’Esquerra a l’alcaldia de Barcelona Ernest Maragall a les peticions d’unitat, crec es lamentable en els moments que ens trobem i deixa ben clar que no hi ha consens de l’independentisme i si molt autonomisme i partidisme sense fissures. No hi ha dubte que el 155 ha triomfat amb aquest aspecte.

A la Fundació de la Crida, el President Torra va tornar a reclamar unitat de cara a les municipals de Barcelona, posteriorment a la nit Marta Rovira des del seu exili a Ginebra també anava amb aquesta línia i la resposta del candidat d’Esquerra va ser tornar a negar la mateixa i burxar en l’argument que no podien ser un salvavides del centre dreta català amb consciència de debilitat pròpia. Alhora creu que la ciutat hi perdria ja que robaria opcions al ciutadà per votar diferents opcions de gestió i propostes per la ciutat, al mateix temps ofereix acords posteriors als comicis, i rebutja el pressing que pateix el seu partit, tot amb la mateix línia de l’Oriol Junqueras des de Lledoners.

Una falta de visió interessada i un partidisme sense límits seria la definició. Una alcaldia com la capital catalana no es qualsevol cosa, i seria vital pel projecte independentista, segur que tots els actors ho veurien així, no cal ser un gran estratega. També es sabut que a les municipals la candidatura guanyadora obté l’alcaldia independentment sigui majoria o no. Evidentment com a mínim amb 4 candidatures independentistes (Esquerra, Junts per Catalunya, CUP i Primàries) les opcions son gairebé nul·les i donen a Colau una nova oportunitat o fins hi tot a Manel Valls. En canvi una sola candidatura posant el país i la República al capdavant ho tindria molt factible assolir la mateixa.

Es mesqui posar aquest partidisme atroç com excusa per no donar el pas, o posar la gestió de ciutat com escull, oblidant el principal objectiu de país. Francament sense generositat, alçada de mires i un full de ruta compartit i clar per complir el mandat popular , el 155 haurà vençut i el partidisme autonomista que alguns sembla que defensen serà el pa de cada dia.

Sr. Margall, així no.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *