ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

NI CAS

Crec que la reacció més raonable davant les absurditats que ens van caien es no fer escarafalls sense cap necessitat i seguir endavant a l’ampara de la democràcia i de l’aval de la ciutadania.

El TC, aquest quart poder utilitzat pel Govern espanyol per resoldre problemes polítics ha tornat a actuar aquesta nit amb l’admissió a tràmit del recurs contra atribucions de la Conselleria d’Exteriors catalana dirigida per Raul Romeva i per tant queda en suspensió durant cinc mesos, el temps per resoldre definitivament. Avui en el Parlament tant Ciudadanos com Populars ja han portat aquesta pregunta al President, que senzillament ha contestat que la Generalitat com no pot ser d’altra manera seguirà fent acció exterior com ja fa molts anys que fa, i com també fan altres Comunitats. No hi ha res més a dir. Romeva ha de seguir la seva feina i no caure en paranys absurds que no porten enlloc.

Sabem que aquesta es i serà la tàctica de l’executiu espanyol, portar cada nou pas fet al TC pensant que això pot aturar tot un poble i tot un Parlament legitimament escollit com es de rebut en una democràcia. De fet el 9N ja vam comprovar que aquests recursos son un simple brindis al sol. No cal caure en provocacions ni enfrontaments buscats per altres parts. Simplement actuar amb normalitat fins al final. Si a l’altre costat no hi ha interlocutor, no podem seguir parlant amb qui no ens vol escoltar.

Per altra banda la Carme Chacon ens vol defensar un referèndum, però no el que reclama un 80% de la societat catalana, sinó el que ella defensa “una reforma constitucional”, amb l’excusa de que vol una consulta per l’acord i no pel trencament. Curiosa manera d’entendre la democràcia, fer oides sordes el que reclama el poble i preguntar el que a mi m’interessa preguntar. Per altra banda qualsevol consulta de si o no no es acord o trencament es escollir o dret a decidir amb la minoria acceptant el resultat com marquen les regles del joc. Una reforma que sap impossible pels diferents procediments i majòries a assolir i que amb falses promeses de beneficis per Catalunya ens vol encolomar, quan sap perfectament que aquesta historia ja l’hem viscuda. Ens diu que l’exemple d’Escòcia o Quebec no li val, ja que no van trencar la legalitat. Quin cinisme no la van trencar perquè l’Estat que els acollia era democràtic i lògicament va donar la paraula a la societat, si aquest no ho es com es el cas que ens recomana.

Com deia, ni cas.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *