ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

NO JUGUEM AMB LA SOCIETAT CIVIL

A pocs dies de les Elecciona a l’ANC per fer el seu nou organ de direcció pels propers 2 anys. Esperem que no faci falta esgotar aquest mandat, veiem el vodevil en el que hem convertit uns comicis que fan el que menys haurien de provocar, donar arguments per atacar l’independentisme i el projecte ja madur i pacific que ens ha portat fins el moment actual.

Tots sabem com va acabar l’antiga Assemblea de la qual l’ANC es hereva. Els partits la van acabar trinxant pels seus propis interessos. Potser no caldria repetir el mateix error un altre cop. Una cosa que la raça humana hi te tirada per dir-ho suaument.

Aquesta entitat, punta de llança del procés conjuntament amb altres com Òmnium Cultural per exemple es va crear i el 2012 aglutinant bona part de la societat civil amb diferents ideologies però units per un sol objectiu, n’hi diuen transversalitat i que havia de portar com així ha estat a mobilitzar pacificament el carrer amb un clam majoritàri que al llarg de 4 anys també ha estat majoritari a la nostra principal cambra, el Parlament i que ara enfila la part final del mateix.

Es una simple eina, però la seva capacitat de mobilització i passar a ser un punt fonamental del mateix en les seves diferents fases ha portat els partits com no s’esperava res més a controlar un monstre que s’escapava del seu domini natural. Una lluita constant per mantenir equilibris i salvaguardar la raó de ser de la mateixa entitat. Ja que polititzada no te cap sentit i acabaria com la seva precursora.

Ara en aquestes eleccions aquests embats es veuen amb tota la seva cruesa i amenacen amb no deixar fer el final de recorregut que li correspon a la societat civil precisament per donar suport i complementar els partits que han de donar el pas definitiu amb la seva feina al Parlament.

Una ANC que en la seva Assemblea General aprovava uns nous Estatuts i Reglament Intern amb el vot dels seus associats i que hem vist que amb la cursa electoral no han estat massa respectats, amb articles de premsa com excusa per presentar grups de persones, per cert prohibits pel mateix reglament i una Junta Electoral que deixava fora 2 candidats amb el suport de la reglamentació vigent, i que ara sorprenentment torna admetre dient que obvien nombroses irregularitats que alguns socis o candidats han impugnat. Una explicació sorprenent.

Com associat demanaria que el dia 14 la gent guardi a la memòria el be més preuat de l’entitat: La suma i la transversalitat. Crec no equivocar-me si dic que no volem partidismes parcials o sectarismes interessats barrejats amb interesos personals. Ho podem fer, i acabar aquesta gran historia amb majúscules com es mereix.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *