ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

NO VOLEM AJORNAMENTS

General

El relat del President Mas sobre el seu Pla de Legislatura fins esgotar la mateixa ens deixa alguns punts inquietants, ja que sembla deixar el tema per on gira la legislatura en un costat, i intentar presentar una acció de Govern normal en una situació totalment deformada i que no ho permet. Alhora dona per fet la petició a l’Estat espanyol, descarta una DUI, i sembla endarrerir la data que es manté com una incògnita, alhora que valida un 49% per sobre d’un 51%, cosa curiosa en una democràcia.

El president va insistir que no es podria resoldre el tema amb una Declaració Unilateral, ja que per ser una gran decisió s’ha de consultar al poble, ja que afecta moltes generacions. Va parlar de majories amplies com abans esmentava. Alhora ens va dir que una consulta o referèndum no tindria valor jurídic, comparant amb el de l’OTAN o la Constitució Europea, tant sols serveix per negociar posteriorment una solució entre demòcrates. Va deixar anar el tema de les eleccions plebiscitàries si segueix amb la porta tancada a l’altre costat, i vol acabar la legislatura encara que hi hagi la consulta pel mig, tornant a oferir entrada al govern tant a republicans com socialistes. Per la seva part Oriol Junqueras no ha descartat la DUI, i ha vist una urgència en la consulta, que veu un instrument indispensable, ja que el país no es pot permetre seguir com ara, i voldria una pregunta i data per entrar al Govern, destacant que no vol ser president d’una Autonomia catalana. Alhora des d’Extremadura com una burla macabra ens anuncien a bombo i plateret baixades d’impostos.

 

Crec que no ens podem quedar aturats esperant que de cop i volta un estat que no s’ha distingit mai per ser democràtic, faci un gir i actui com si ho fos. Hem de saber que Espanya es com es, i la seva manera d’actuar no entén de diàleg, ni de cessió, i molt menys de pactes reals, si de cas pactes d’aquells que els nostres mateixos dirigents han disfressat per fer veure el que no son, es a dir una cortina de fum, que finalment ens ha portat fins on som ara. No crec que tinguí raó amb la validesa jurídica d’una consulta o no, qualsevol en una democràcia vertadera es plenament vinculant amb la població que l’exerceix. No serveix nomes per negociar, serveix per acatar la voluntat popular i transformar-la a la realitat, això no es negociable. En tot cas la negociació de la repartició de bens, deutes i altres coses, però mai el fet. Pel que fa a les eleccions plebiscitàries com explicava en un altre escrit tenen el perill dels partits on les seves posicions son dividides i que poden quedar en fals.

 

Respecte a acabar la legislatura, no ho veig una qüestió important, de fet si la consulta es realitza al 2014, un cop acabat el repartiment de bens, s’hauran de convocar eleccions constituents del nou estat i elaborar ja una constitució, per oblidar per sempre més els estatuts de pa sucat amb oli que ens han regit  fins ara.

 

Jo soc dels que crec que caldria aquesta petició formal al Govern espanyol de cessió de competències per fer un referèndum i obtenir un cop de porta oficial per reforçar encara més la nostra situació, aquesta per cert i des del punt de vista democràtic no es pot dir que un 49 obtindria una victòria sobre un 51 posem el cas, seria esperpèntic i fer-nos trampes al solitari.

 

En definitiva, i per molts plans de Govern que es presentin no tenim eines per afrontar aquesta crisi, afegit a un Estat a la nostra contra. Per tant tenim pressa per responsabilitat, i per no haver de suportar com comunitats que reben els nostres diners poden baixar impostos, alhora que nosaltres nomes podem retallar. Aquest joc ha arribat al final, i els nostres representants haurien de saber-ho i assumir-ho sense complexos.

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *