ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

POSEM LA DIRECTA

El cop de porta sonor del Govern espanyol a la proposta catalana acordada i la virulència en quant als qualificatius que han arribat a equiparar votar amb un cop d’Estat i diferenciar urnes democràtiques d’altres que no ho son. En sentirem de molt grosses i ja estem acostumats, però no per això deixa de sorprendre.

La reunió d’avui de partits, entitats i Govern pel Referèndum es un bon simptòma de la fluidesa d’informació de tots els actors i d’escoltar i fer particep a tothom. Cosa que ja hem vist que a Madrid va en direcció contraria. Alhora no caure en una precipitació emocional desbordada i donar un marge de 10 dies per anunciar la data i pregunta em sembla un bon senyal. El que anem a fer es massa important i transcendental per anar a cop de volant sense reflexió.

Les reaccions catalanes, ja les sabem, fa pena sentir a Xavier Domènech o Rabell dir que els Comuns no hi aniran ja que ho veuen precipitat i que tot hauria de ser emmarcat dins el pacte Nacional pel Referèndum. Tanta hipocresia la veritat es que ja cansa. Qualsevol excusa es bona, avui es blanc i demà es negre. Demanen encara més informació d’un projecte que fa 5 anys que volta per Catalunya. Es tracta de votar, la reacció espanyola es la que es i ara cal prendre el camí, no hi ha més excuses vàlides i dues opcions, els que van al costat dels demòcrates i els que estan al costat dels que no volen que decidim res. Prou indefinició calculada en termes electorals i també un negatiu per Ada Colau, que com alcaldessa de la capital catalana i sempre a favor de consultar a la gent i la revolució contra el sistema establert i alhora de la veritat sembla que aquesta posició trontolla.

Encara molt més allunyat el cinisme d’Angel Ros, alcalde de Lleida que ens diu que no aniria a votar en un referèndum unilateral ja que primer hauria d’haver l’opció d’un nou encaix de Catalunya a Espanya i ens parla de que no hi ha majories al Parlament per encetar el camí que anem a fer. Cal tenir molta barra per seguir defensant una via que Madrid s’ha encarregat d’enterrar deixant l’Estatut en via morta i tancant qualsevol iniciativa, apart negació d’escoltar a la ciutadania catalana que reclama el que reclama i no el que ell voldria. Per altra banda parla i negar les majories quan una majoria al Parlament va en una direcció concreta es voler falsificar la història. La seva opció si que es minoritaria i seguint el seu raonament no hauria de ser escoltada.

En definitiva, seguim el nostre camí, sumant el màxim de complicitats, que no inclouran aquells que neguen el dret de la societat catalana a decidir el seu futur amb el seu vot.

  1. Ja em perdonarà, amic Albert Cortes, però cada dia veig -amb preocupació- que persones i col·lectius partidaris [sic] de la independència fan mostra d’un discurs i d’accions cada cop més totalitaries; I els legisladors i governants catalans abaixen el cap, quant no s’adhereixen amb gran goig.
    Anem a un “pensament únic”? Alguns així ho voldrien, intentant que els arguments, opinions i expressions que no són els seus no tinguin la llibertat per ser escoltats (o debatuts liurement).

    Atentament

  2. Sr. Albert,

    Ningú té la facultat d’impedir la lliure expressió de les opinions d’altres, malgrat ens semblin del tot absurdes o forassenyades. Què n’he de fer jo si vostè creu que la terra és quadrada? Si m’interesés el tema (que no és el cas) li podría demanar quines evidencies o arguments aporta per fer aquesta aformació, però mai el censuraria. Potser intentaría que cambies d’opinió, però mai li treuria la llibertat (sota l’aparença de fer-lo més assenyat).

    Les opinions del sr. Novell i el texte del cartell de l’autobus enlloc les podría catalogar de xenofobes o que coarten les llibertats dels altres… I Ara bé, si començem a fer suposicions extra-literalitàries, podem acabr dient que com l’autobús és d’una organització católica romana d’extrema dreta, tot el que digui és d’extrema dreta de caire romanista… I no és això: només cal mirar en un diccionari les entrades “penis” i “vulva” i hom veura que dieuen el mateix que diu l’autobus.
    Si tan mal d’oïdes fan, hi ha una solució: no escoltar-los, o refutar-los… pas amb la censura (cosa d’autoritaris o malperdedors) sinó amb arguments. I sense prejudicis (jo, que no sóc catòlic romà, veig bé que tan el bisbe com els de HazteOir es puguin expresar sense tenir que patir les agressions dels qui pensen que l’únic pensament que té dret a ser expressat és el seu.

    Espanya no és un Estat laic, és aconfesional (cosa que pot donar peu a moltes interpretacions). En cap cas, però, en un Estat aconfesional les institucions civils (o els seus representants) haurien de participar en actes religiosos (i viceversa). A Catalunya, tan “adelantats” que diem que som, això encara molts no ho tenen clar.

    Atentament

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *