ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

PREGONS EN LLIBERTAT

La polémica dels pregons a Barcelona per la Mercé crec que ha sortit del seu lloc natural, que es la llibertat d’expressió i la normalitat. Perez Andujar es condemnable per l’article que va escriure amb un menyspreu i insult als independentistes, però com diu en Pere Cardús la seva trajectòria no nomes es això. No podem escoltar sempre el que ens agrada com idea bàsica i cal ser obert de mires com la nova República que a tots ens agradaria, plural, oberta i respectuosa. Per tant endavant amb el Pregó oficial i amb el de Toni Albà alternatiu. Aquesta es la riquesa de Catalunya.

La foguera, el pregoner i la llibertat
Per: Pere Cardús Cardellach

La qüestió aquesta del pregoner d’avui a Barcelona, què voleu que us digui… No em preocupa gaire. Jo vull viure en un país on cadascú pugui dir allò que pensa sense por de sentir-se assenyalat i sense por del boicot ni l’escarn. En aquest cas, el pregoner l’ha triat un grup que sí que és partidari dels escarns i dels boicots contra el qui pensa diferent. Però això és una altra cosa. La política paga sovint amb la mateixa moneda. També em sembla perfecte que qui vulgui faci pregons alternatius. No és que caigui en l’actitud relativista que em neguiteja tan sovint, sinó que crec fermament en la llibertat. Especialment, la llibertat d’expressió. Dels uns i dels altres.
Em molestaria molt de viure en un país on sempre escoltés els discursos que em satisfan. On tothom pensés com jo. Quina cosa més avorrida i més uniforme! Com ens ho faríem per millorar, per evolucionar? Quins estímuls intel•lectuals tindríem? Com afinaríem els nostres arguments? No ens sorprendria res. Tot seria previsible.
Ep! Tampoc no dic que hàgim de fomentar les idees amb què no creguem. Però el combat d’idees és la cosa més apassionant que conec.
És cert que Pérez Andújar va insultar els qui som independentistes. I que va mentir descaradament en un article. Però aquest home ha fet moltes més coses, a banda aquell article. I estic segur que es mereix de ser valorat per tot plegat. M’agradaria que l’independentisme es caracteritzés pel fet de saber afinar i posar tots els elements a les balances. Que no es deixés endur pel pim-pam-pum habitual. Que fos contundent quan se n’ha de ser. Que es defensés amb dents i urpes quan calgués. Que actués amb més determinació en els moments decisius. Però que no caigués en les fogueres de la Inquisició ni en les caricatures fàcils i simplificadores.
Quin és el missatge de l’independentisme per a aquells que encara no han fet el pas? Ja he dit moltes vegades que d’indecisos no crec que n’hi hagi. Em sembla que seria més precís parlar d’aquells que han ajornat la decisió per al moment que sigui de veritat. I també d’aquells que no se senten interpel•lats per la pregunta. En parlarem algun dia amb un cert detall. Però ara em demano quin missatge reben uns i altres dels independentistes quan envien a la foguera algú que els ha criticat? És així com tractarà l’estat català aquells que no pensin com ells? Se sentiran atrets o allunyats del projecte sobiranista?
És evident que de crítiques al pregoner oficial n’hi ha hagut de moltes menes. N’hi ha hagut de prou ben raonades i afinades. M’han interessat especialment les que anaven dirigides a assajar els motius de la tria per part del govern municipal. I m’han desagradat les que pretenien sentenciar qui eren els bons i qui eren els dolents. Perquè han caigut en el mateix error que va caure el pregoner d’enguany el dia que va escriure aquell article insidiós.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *