ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

PROU DE VODEVIL

La picabaralla constant entre CDC i UDC cada setmana i especialment crua aquesta setmana, és un dels motius clars per veure que l’enquesta del CEO ja no dona majoria absoluta la suma de CIU i ERC en el Parlament i en un Referèndum binari que no es farà, el NO aconseguiria la victòria. Crec que ha arribat el moment de reflexionar i reaccionar als diferents avisos que s’estan reben i no tirar per terra la feina de la societat civil prou malmesa ja.

No hi ha dubte que la part feble del projecte son els nostres partits. És va poder arribar a un punt culminant el 9 N, i uns partits amb responsabilitat haguessin fet un pas enrere i presentat una gran coalició per la independència per obtenir el mandat democràtic vinculant que ens calia, veient la impossibilitat de poder fer un referèndum. La realitat va ser dos mesos de picabaralles intenses, una desmotivació general, i lluites de partits que responien a la realitat autonòmica, i no a un repte que sembla els hi anava gran. Posteriorment l’època de les Conferències, la primera del President amb una bona proposta, però amb una errada greu, no haver estat pactada anteriorment per tenir tot lligat i ben lligat. Desprès vindria la resposta republicana que definitivament tirava per terra tot el capital del 9 N i ens abocava a un altre escenari que no calia.

Arriba l’acord, però les declaracions entre els dos partits han estat una constant que no ha beneficiat amb res el procés, i per si no fos prou la baralla eterna entre els dos socis de CIU. Hem sentit els escarafalls dels alcaldes convergents i la resposta de membres destacats d’Unió per enèsima vegada parlant de la sobirania del seu partit per prendre decisions. Ningú els hi nega, nomes faltaria, però potser s’obliden de dir que el seu líder Duran i Lleida i peça important de la Coalició setmana rere setmana fa declaracions en sentit contrari a la mateixa coalició i això no es de rebut.

Si una cosa te el procés, es que posa a lloc a tots els partits i les seves antigues mentalitats, la primera víctima va ser el PSC, abocat a força residual, el segon serà ICV per la seva indefinició, i posterior defensa d’un impossible per no donar suport a la decisió futura de la societat catalana. La tercera víctima sap perfectament que es en Duran, no es pot nedar contracorrent i ser un enèmic dins de casa i ho sap perfectament.

Ara, per responsabilitat toca capgirar aquestes enquestes, i això passa per un canvi d’actitud. Per donar una nota optimista amb la suma de les CUP la majoria Parlamentaria seria un fet, però no n’hi ha prou.

  1. DURAN … PLEGA JA ! ETS SÍMBOL i HERÈNCIA DE LA SUBMISSIÓ i LA DEPENDÈNCIA PROPICIADA PELS BOTIFLERS COM TU.

    CDC pagarà car el seu matrimoni de fet amb els enemics de la Catalunya lliure i plena. Prou de fer el joc de la puta i la ramoneta! Prou de fer el joc dels polis bo i dolent!

    És indigne com els de CDC gosen dir-se nacionalistes catalans mentre pacten amb els botiflers com el DURAN que disfrutren de les prebendes que els atorga l’estat d’una nació enemiga i carcellera de la nostra nació, de la nació catalana, mentre el nostre poble s’empobreix material i espiritualment a marxes forçades.

    És indigne veure el Sr. Duran des de les seves “suites” luxoses atacant Catalunya i el seu procés d’alliberament dia sí i dia també.
    Votar Cyu és fer el joc al Sr. Duran i als enemics de Catalunya per activa o per passiva.

    DURAN … PLEGA JA ! … NO ATAQUIS MÉS EL PROCÉS DE RECUPERACIÓ DE LA NOSTRA INDEPENDÈNCIA QUE VÀREM ADMINISTRAR AL LLARG DE 700 ANYS.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *