ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

RETORN AL PASSAT

Marta Pascal i les seves critiques al President Puigdemont, dient que no es pot governar Catalunya des de Waterloo, unit als rumors de creació d’un nou partit amb les persones de la vella Convergència, un espai de catalanisme moderat com defineixen es simplement una involució antinatural.

De fet, Pascal sembla no ha pait sortir dels llocs de direcció del PDCat i esl postulats que aquest defensen. Crec que la seva visió encara que segurament amb suport de mitjans que voldrien que mai Catalunya hagués sortit del seu paper autonòmic de sempre i peix al cove no pot resultar.

Ja hem escoltat noms possible com el President de Sociedad Civil Catalana i que voldria ressucitar un catalanisme sense futur i totalment fora de lloc que representava la vella Convergència o la desapareguda Unió, aquesta última ja va intentar aquesta aventura però els resultats ja vam veure van ser desastrosos. Ara un possible nou intent senzillament es fora de la realitat, la sacsejada dels últims 10 anys i tot el que ha passat hauria de fer veure a tothom que la vella recepta autonòmica com si res hagués passat es una mentida que ja no tornarà i no te cabuda entre la societat catalana, que opta pel pas endavant de la República Catalana i una desafecció definitiva a Espanya per la repressió i la gestió de la democràcia a Catalunya i els que volen una Catalunya sotmesa amb retallada de drets i el graner d’una Espanya amb total assimilació, no crec que hi hagi llocs per camins del mig.

Aquest fals catalanisme moderat ja no te sentit i encara que molts es fregarien les mans per ressucitar un mort, es fora de la realitat. Els context evoluciones i les societats també. Els fets tenen consqüències i aquestes son les que son.

Marta Pascal va voler aferrar-se a la vella idea convergent de sempre, on el pujolisme era la màxima representació i aquest senzillament es mort. El catalanisme d’ara es independentisme en una gran majoria i vol senzillament ser ell, no va contra ningú, però vol volar sol i no renúncia a la nostra manera de ser ni a les nostres possibilitats. El peix al cove es mort, no hi ha peix ni cove i Pascal faria bé de reflexionar i acceptar l’evolució dels espais i que es pot fer tot, però mai hi haurà un retorn al passat. Catalunya mai tornarà a la seva posició de fa 10 anys.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *