ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

UN ESTAT PODRIT

Ciudadanos mostra la seva vertadera cara, si es que mai l’ha amagada. Desprès de la previsible sentència sobre la prohibició de Otegui com a candidat a lehendakari per Bildu a les properes eleccions basques. Ho justifiquen dient que l’odi el terror no poden apareixer a cap cartell electoral, que hi ha coses que un Estat de dret no pot tolerar i que un respresentant que representa un passat tenebrós es inadmissible.

Unes justificacions curioses, venin d’un partit creat per l’odi al català i amb xenofòbia constant a tot allò que representa Catalunya. Efectivament un Estat de dret no hauria de tolerar que per exemple l’assassí de Guillem Agulló es pogués presentar com a regidor a Xativa amb un partit d’ideològia neonazi, o que partits com la Falange, formació única de la Dictadura pugui presentar els seus representants a les diferents eleccions, que la Fundació Francisco Franco rebi subvencions per la seva obra, recordo de lloança a un monstre de la humanitat, o que tampoc digui res per la foscor amb que l’Estat protegeix als botxins de la Dictadura. Ara quan es tracta de condemnar una persona que ja ha complert una pena, sense cap delicte de sang i un valor per la pau a Euskadi, cosa que l’Estat tots sabem com ha actuat amb aquest procés. Com deia, llavors veuen licit negar al poble decidir si pot ser el seu representant o no. Un esperit democrata envejable.

Com deia un partit creat per l’odi al català i que ho demostra quan amb les negociacions amb els Populars rebaixen la seva gran qüestió, la corrupció, amb allò de “Donde dije digo, digo Diego”, i a canvi posen damunt la taula la desaparició de la immersió lingüística a Catalunya substituïda per un model trilingue ja fracassat en molts llocs, i amb l’únic objectiu de fer desaparèixer el català de les aules, recordo la llengua feble en molts àmbits.

Un respecte tant gran a l’Estat de dret per destruir un model lloat a Europa, amb resultats palpables i demostrables i aprovat per la majoria dels representants del poble de Catalunya, el Parlament en el seu dia. Tot això no val per res amb la seva obsessió malaltissa per arraconar la llengua catalana i convertir-la en una anecdota dels temps. Com sempre diuen dels independentistes “volem parlar dels vertaders problemes de la gent”, suposo que deuen ser aquests.

En definitiva,un Estat podrit que amb l’exemple d’aquest partit, veiem que significa per ells termes com Estat de dret o democràcia, exactament el contrari que els Estats civilitzats.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *