ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

UNA DE XENOFÒBIA, I UNA DE MESQUINESA

General

El secretari adjunt del PSOE a Madrid Daniel Fernandez, destapa segons ell, que la possible anada de l’Oriol Pujol al Congrés, es per assegurar el govern Popular per part de Duran, amb un suport que torni el d’aquests a Barcelona per qualsevol, menys el de cap objectiu sobiranista, i fa gracia sentir parlar de submissió a aquest diputat dels socialistes catalans. Per altra banda al partit Plataforma per Catalunya, segueixen els escàndols de xenofòbia relacionats amb la immigració, i què donen una idea clara  de les pretensions d’aquesta formació, que tant sols te una única obsessió malaltissa que no ens porta enlloc, més enllà del populisme barat.

Fernandez ens diu que Pujol no va a fer gimnàstica sobiranista, sinó a assegurar la submissió de Duran a Mas, i creu que es la millor garantia per una majoria absoluta popular.  Assegura que Duran va a Madrid a tornar el suport donat per l’Alicia Sànchez al Parlament, en favor ara de Mariano Rajoy al Congrés, i donar suport al conjunt de retallades socials, ja que el govern convergent depèn del PP. Avisa que treballen perquè això no passi amb el candidat Rubalcaba, què diu sinònim de coneixement, rigor, seriositat i experiència, i ho contraposa al govern català més de dretes que mai, i retallades ideològiques en sanitat, educació o serveis socials, posant l’exemple de regalar als seus amics milionaris l’import de successions, al mateix temps que retalla la renda mínima d’inserció. Per altra banda a PxC , Carles Bonet també deixa el grup a Salt, i va al mixt junt amb Martinez del mateix grup, i que va dimitir per rebre amenaces al no deixar la seva parella d’origen camerunès, creu que ell seria el següent, ja que la seva parella homosexual també es immigrant, i titlla la manera de fer del partit comparant-la amb el nazisme.

Aquest representant del teòric socialisme català a Madrid, s’atreveix a parlar de submissió, quan ells precisament viuen en el regne de la submissió, més aviat no existeixen, i parla dels canvis de cromos amb la dreta, i el coco dels populars, per ajudar-me a retallar tu per aquí, i jo per allà, ho qualifica de retallades ideològiques, que s’ha n’adona que si no es vol posar fil a l’agulla a l’estat propi, i amb la caixa buida, nomes quedar el camí de la retallada per indignant que sigui, que ho sap que els seu gran líder que ara marxa ha mentit repetidament i compulsivament a Catalunya, dia rere dia amb una promesa de l’estatut que encara es recorda, i que va amagar deliberadament una crisi que encara es va fer més aguda un any més tard, que sap que les mesures tant d’esquerres més populars, van ser el xec nadó per tothom sigui quin sigui la renda, o la subvenció dels 400 euros per l’IRPF genèricament, per posar dos exemples, suposo que ho deu trobar molt d’esquerra això, jo particularment ho trobo llastimós, i de tot menys d’esquerra, i ara ens amenaça amb l’entrada dels populars, què simplement amb un govern lligat de mans i peus per la crisi, que han ajudat a créixer, nomes pot continuar el mateix camí de les retallades. Fa gracia que parli de la capacitat i seriositat del candidat Rubalcaba, què va arribar a dir que ja tenia les solucions per la crisi, com a curiositat no les ha aplicat amb el seu temps de ministre, o ens enganyava abans o ara. En definitiva apart de la inutilitat dels seus 25 diputats, que han votat contra l’economia, la llengua, la cultura i molt més, sempre contra els interessos catalans, ara vol donar lliçons, tanta mesquinesa ja fa riure.

Per altra banda, la Plataforma per Catalunya del Sr. Anglada, mostra la seva cara fosca amb les últimes dimissions forçades o no dels seus membres, per les seves relacions personals amb la immigració, realment l’època de l’holocaust i el partit nazi ja han passat, però determinades actituds semblen que volen que tornin. Les persones son persones vinguin don vinguin, i els problemes son uns altres, la integració, la possibilitat de residencia, o la seva cultura, son coses a abordar sense manies, i deixant enrere aquest fals progressisme que també fa llàstima, però qualificar les persones, i marcar-les per les seves relacions, avui en dia es reprovable, i contrari a qualsevol codi ètic de comportament, nomes en temps com els que estem vivint tenen cabuda aquestes plataformes, ja que amb altres èpoques serien una anècdota, una mica es com la religió, una esperança en temps difícils o sortides desesperades, però tant sols es una cortina de fum, la realitat es molt diferent.

 

 

 

 

  1. El què li ha passat a la senyora aquesta dimitida de PxC, és que -senzillament- ha tastat del verí que ella mateixa ha estat produïnt. Si ara s’ha “caigut del cavall”, doncs vale… però que demani disculpes pel mal que pot haver fet, per lo menys!

    Atentament

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *