ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

UNA ONA DEMOCRÀTICA

La Unió Europea ha viscut molts canvis des de la seva creació, murs que queien, Estats que s’han incorporat, altres que es mantenen amb vincles però des de fora, ara el Brexit britànic, que d’una manera o altra acabarà amb un acord de les dues parts i així moltes situacions que han forçat a trobar solucions en tots els casos fora de la norma. De fet Estats com l’espanyol neguen aquesta realitat i venen i viuen en una realitat inalterable amb el pas del temps i pels segles dels segles.

El referèndum anunciat per Catalunya pel proper setembre, ja sabem que ha estat combatut via judicial i amb un menyspreu i negació de dialeg democràtic com a bandera. De totes maneres la partida catalana no es jugarà nomes a l’Estat, sinó també a Europa, que ara veu com Escòcia plantejarà un nou referèndum per via independència demanar la pertinença a la Unió que el Regne Unit ha rebutjat.

Son dos focus, dos casos que amb paralel poden obrir noves vies. Dos referèndums sense acord amb els seus Estats, però amb tota la legitimitat democràtica que poden donar unes urnes i la decisió dels seus ciutadans, evidentment sempre amb les garanties necessàries. Veiem com demanen veure al banc dels acusats al President Mas i les conselleres Ortega i Rigau pel gran delicte d’escoltar el poble, complir un mandat electoral i un compromis amb la ciutadania, en definitiva un despropòsit.

De totes maneres la realitat es tossuda, i el nou pas en el segle que ens trobem es no coartar per part dels Estats la voluntat dels ciutadans, no posar les lleis i les estructures del mateix en contra dels administrats que precisament han escollit uns representants perquè juguin al seu favor i evidentment consultin les grans decisions o reclamacions com en aquest cas es el dret legitim del poble català ha decidir el seu futur en pau.

Les estructures caduques de l’Estat ancorades en un passat que no han esborrat, i les grans estructures europees amb unes lleis standard per situacions viscudes fins la seva creació, ara s’han vist desbordades i com diu la dita “renovar-se o morir”. Intentar posar portes al camp es inútil i sense sentit. La ona democràtica ha arribat per quedar-se i donar protagonisme als ciutadans per damunt de sistemes que els anul·lin.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *