ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA

La nova Presidenta del Parlament va acabar amb aquest visca el seu discurs i explicant que acaba l’ètapa autonòmica i es vol passar a ser un Parlament sobirà que representa un poble lliure. De fet hi ha hagut pluja de critiques per aquest discurs diuen de part, curiosament els mateixos no han optat per la mateixa tàctica quan Rajoy exclou a una bona part dels catalans tornan a dir que no portaran cap reforma de la Constitució per trobar l’encaix de Catalunya i que el dret a decidir es de tots els espanyols sense discussió.

De fet al Parlament vam tornar a veure aquest odi irracional contra el que representa Catalunya per part d’aquells que demanen respectar les lleis i la pluralitat quan Ciudadanos i Populars van mostrar la seva indiferència per l’himne de Catalunya. Una posició que dona visualització al seu pensament i els seus objectius amagats sota aquest tel democràtic.

Carme Forcadell simplement va escenificar la realitat del 27S, aquella que intenten amagar un i altre cop des dels partits espanyols sense cap sentit parlant de derrotes quan saben perfectament que una majoria absoluta es una victòria sense matisos es miri per on es miri. De fet i tal com ha dit vol ser la Presidenta de tots, cosa que ha de ser normal i per exemple ha ofert que els dos grups no representats a la Mesa puguin assistir a les seves reunions amb veu i sense vot. Un gest que ja dona idea de la generositat que per altra banda sempre ha estat un dels valors de l’ANC. El moment es excepcional, la legislatura també i l’aval democràtic es prou clar per dur a terme el projecte, i per tant no es pot medir amb els mateixos parametres que una legislatura normal. Tanmateix i a pesar de mirar cap un altre costat, la realitat es la que es i el procés cap una nova República no te alternativa. El mateix president espanyol si es que calia ahir va tancar les portes a qualsevol reforma per poder consultar a la ciutadania i va negar el dialeg si es per parlar de sobirania, per tant el camí es clar sense volta enrere.

El que si es censurable es l’actitud de Ciudadanos i Populars amb l’himne de Catalunya, recordo el de tots els catalans i que aquests grans defensors dels símbols, quan son uns determinats evidentment, van menysprear com si no anes amb ells. Amb aquesta actitud desprès demanen que es governi per tots els catalans quan la seva imatge de superbia va en una direcció que els delata sense dubtes.

Visca la República catalana.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *