ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

VIURE D’ESQUENA A LA REALITAT

General
La nova crisi del PSC a Girona que ha acabat amb deu dimissions de l’executiva, inclosa la de Joaquim Nadal, per discrepàncies amb la posició del partit sobre el procés que viu Catalunya i que se suma a moltes altres al llarg del territori, ha estat contestada per Ignasi Lucena amb acusacions a CIU i ERC, i a convidar a marxar del partit al no ser majoria. Tot un exemple de no voler afrontar la realitat i assumir que aquesta submissió total al PSOE i en contra del seu mateix programa electoral els porta directament a la marginalitat.

No hi ha dubte que aquest nou capítol sembla no fa obrir els ulls a un partit que defensava una consulta legal i acordada, i que de la mà del seu gran padrastre a Madrid ha preferit posar-se al costat de Populars i Ciudadanos en una croada contra la democràcia més elemental, contra una bona part de la realitat social catalana, els seus votants inclosos i deixant molt clar que aquella transparència que ens volíen oferir amb unes primàries a la paquistanesa molt dubtoses era foc d’encenalls, quan es tracta de la discrepància interna.

Lucena tira pilotas fora, i atribueix la dimissió en bloc gironina a factors aliens, com la tensió política i ambiental derivada del debat nacional i que dirigit per CIU i ERC pretén trencar el seu partit. Nega poder resoldre el tema en cap congrès intern, i reclama als crítics propers a l’independentisme a assumir que  no son majoria, i esperar el seu moment o marxar.

Com es sol dir, no hi ha més cec que aquell que no vol veure, i el portaveu socialista demostra que no li preocupa massa les desercions en molts dels municipis catalans en desacord amb la línia incoherent del partit, i sembla que fins hi tot prefereixen ser pocs i sense discrepar que molts i parlar sobre totes les propostes. Un molt poc exemple de democràcia interna.

Parla de tensions del debat nacional dirigit per  dos partits per enfonsar-los. De totes maneres no ens diu que el debat l’ha plantejat la societat catalana, i no ens parla del seu programa electoral que han obviat en benefici del PSOE a Madrid i en contra de les urnes catalanes defensant l’opció que creguin més convenient. Per altra banda convidar a marxar a les persones que precisament segueixen el programa inicial i que es el contracte amb els seus votants, es tota una presa de pel a  la democràcia i a un partit que ell solet ha pitjat el botó de l’autodestrucció abans d’escoltar la societat catalana.

  1. Perquè els catalans del centresquerre tenen altres opcions. A Espanya, en canvi, molta gent encara vota PSOE per la por (comprensible, tot s’ha de dir) a les “reformes” del PP. Tot i així, com ja vam comentar fa uns dies, el PSOE ho té fatal per guanyar eleccions a Espanya sí el PSC arriba a esdevenir un grupuscle residual (i sembla que estugui fent mèrits per convertir-s’hi!).
  2. amb la seva frase “per discrepàncies amb la posició del partit sobre el procés que viu Catalunya”. Si fos així, ja fora temps que haguessin dimitit. Fins i tot quan molts d’ells eren qui tallaven el bacallà a cal PSC i no van fer res pel dret a l’autodeterminació de Catalunya (les úniques votacions en contra dels postulats del PSOE, per exemple, s’han fet sota els “mandats” d’en Montilla o del Navarro).

    Jo hi veig més un moviment per seguir xupant cadires i sous, ja sigui a cal PSC o a algun altre lloc on se’ls convidi. I això perquè s’han vist venir que ells, en unes eleccions per fer les llistes locals o de qualsevol altre tipus, no tenien res a fer.

    Si han caigut del cavall, benvinguts siguin… però que deixin de fer merder a casa aliena, doncs.

    Atentament

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *