ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

WERT: COSES DEL FRANQUISME I LA XENOFÒBIA

No hi ha dubte que el Ministre de Cultura espanyol ha creuat totes les línies vermelles en els seus intents per culminar allò que un cop perduda la sobirania al 1714 i anomenat Decret de Nova Planta, ja era un objectiu per acabar amb un poble i la seva singularitat, prohibir la seva llengua i que el temps fes la resta. Els atacs constants a la nostra llengua i presentar el castellà com una victima i pràcticament amb situació d’extinció a les nostres terres ja es un lema que sentim cada setmana i que ens indigna profundament.

Ahir el Ministre Wert, definit per Joan Tardà com una mala persona i perfectament ignorant va reblar el clau al defensar les últimes mesures com l’ampliació de la Preinscripció per deixar als pares posar la casella de llengua vehicular en castellà, i les sentències dels Tribunals que com si de filòlegs es tractés marquen 25% per la llengua castellana i obliguen escoles on algun pare ho demana a modificar tot el sistema. Alhora demanava que la Generalitat acates aquestes sentències i va reblar el clau considerant que la situació del castellà a Catalunya era semblant a la viscuda pel català en el franquisme.

Realment el límit ja es intolerable, cal denunciar al Ministre tal com va fer per exemple Tardà a Madrid, i declarar la mala fe i suposada ignorància del mateix amb un objectiu obsessiu i malaltis molt clar. Tanmateix barbaritats com la que ens va oferir ahir en Estats democràtics suposarien la dimissió o cessament ja que demostra que no esta capacitat pel càrrec i per altra banda la seva ideològia es incompatible amb qualsevol estandard democràtic. De totes maneres esperar això de l’Estat espanyol es totalment inútil. El canvi del franquisme, encara protegit i silenciat a una democràcia de fireta permet que els mateixos tics es repeteixin un cop i un altra. De fet l’Estat continua monolingüe i amb al·lergia a qualsevol diferència, augmentada si es tracta de Catalunya, una voluntat uniformadora que no pot ser el nostre model.

Es una burla a tots aquells que van patir repressió durant la dictadura amb un idioma prohibit i anul·lat. Si mirem ara, veiem que a Catalunya el castellà en la majoria d’àmbits com la Justícia, etiquetatge, cinema i molts d’altres es pràcticament exclusiu, i en el sistema escolar, única taula de salvació per l’idioma minoritàri es demostra que els alumnes tenen el mateix nivell o superior de castellà que qualsevol altra territori.

Ara cal plantar cara, de cap manera obeir les sentència, i igual que el 9N i donant valor a la Declaració de Sobirania cal dir prou a la fatxenderia, mesquinesa i xenofòbia del Ministre esmentat i totes les sentències que busquen aquest genocidi lingüístic amb el català.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *