ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

XAVIER VINADER: LA REALITAT SUPERA LA FICCIÓ

La mort de Xavier Vinader deixa un buit en el periodisme de raça i el que no te por i destapa alló que molta gent sap, però no s’atreveix a dir. El terrorisme d’Estat a l’Estat espanyol, la farsa de la transició i les elits de l’extrema dreta fent i desfent sense cap tipus de control i amb el beneplàcit del governs de torn sense rubor.

No hi ha dubte que les amenaces i els perills van ser constants en la seva vida, baixar a les clavegueres de l’Estat i destapar unes interioritats tant fosques te un preu, com va ser l’exili i posteriorment una estada a presó, encara que imagino el més difícil conviure amb les amenaces constants. De fet la lluita contra el terrorisme d’ETA per part espanyola te episodis realment bruts i sòrdids,alhora que impropis de qualsevol estat democràtic. La creació dels GAL es un exemple de les maneres de fer heretades del franquisme i amb terrorisme de guant blanc sense cap tipus de responsabilitat política.

El frau de la transició amb les regles dictades pels botxins, sense cap reconeixement a les víctimes, i canvi de disfressa de feixista a demòcrata per art de magia de personatges com Fraga Iribarne, amb les mans tacades de sang i sense cap perdó a la seva boca fins al final es un clar exemple de com es van fer les coses.

Una democràcia on el silenci de la memòria es la política a seguir mai pot ser bo, excepte pels culpables esclar. Ni les recomanacions de l’ONU diversos cops, ni l’exemple d’altres Estats en situacions similars i on en part s’ha restituït l’honor a les víctimes i s’ha portat a la justícia diversos culpables sempre ha estat ignorat, exemples com Martin Villa reclamat per la justícia argentina i negat per l’Estat son esfereïdors.

Judicis de fireta com al President Companys, únic president escollit democràticament a Europa afusellat es mantenen en peu i organitzacions com la Falange segueixen vives i legals, fins hi tot una sala del Congreso de los diputados es dedicada al “Generalisimo” com si Alemanya fes un homenatge a Hitler per exemple, i tants i tants exemples del podriment a existent.

Moltes d’aquestes coses van ser afrontades per Xavier Vinader i aquesta excepció no pot passar desapercebuda i veure que aquest Estat s’ha transformat però no ha canviat, una evidència molt clara i rebutja ble.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *