ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

XIULETS, BANDERES I VIATGES.

Aquests últimes dies veiem clarament el nivell de la democràcia espanyola amb decisions dignes de qualsevol règim dictatorial d’altres parts del planeta. Una multa al FC Barcelona per les estelades i cantics oferts a la final de Champions League a Berlin, amb pressions espanyoles i ignorant un comportament impecable i lloat per totes les parts. Una nova multa pels xiulets a l’himne espanyol a la final de la Copa del Rei, insinuacions d’aplicar l’article 155 de suspensió de l’Autonòmia ignorant els resultats i la llibertat de la societat catalana i ara per últim el Ministre de Justícia ens recomana llegir i viatjar per curar la fal·lera independentista.

Aquestes multes van contra qualsevol sentit mínimament de respecte a la llibertat d’expressió de les persones. Un valor se’ns dubte cabdal en qualsevol règim democràtic i que l’Estat espanyol evidentment no respecta i ataca. La bandera estelada no va contra ningú, forma part del sentiment i anhel de llibertat d’un poble que en aquest cas individualment i en plena llibertat es va exhibir al costat d’un comportament exemplar que ara es premiat amb un multa. De fet desprès sentirem allò de no barrejar esport i política, veure per creure.

Pel que fa la xiulada, evidentment pot agradar més o menys, però forma part de la llibertat de les persones, i segurament la reacció que encara no hem vist, i que seria la més normal, es preguntar el perquè d’aquest fet. Això no els interessa, la imposició a partir de Comites totalment polititzats i dirigits per fer entrar com sigui uns símbols que no deixen de formar part del sentiment de cada persona, i com a tals han de ser tractats. De fet els mateixos es fan estimar més o menys depenent de molts altres factors que l’Estat ignora completament.

Ens trobem amb amenaces i molts nervis, ja que veuen que no poden evitar saber a través del vot la realitat catalana i un aval que ja no formarà part de majories silencioses, sinó de fets reals, i ens diuen que ho poden suspendre tot, simplement per no haver sabut gestionar i dialogar amb totes les oportunitats que han tingut i que ara ja formen part del passat. Una democràcia es això, el dictàment popular que ha de ser acceptat, i entenc que no els agrada.

El Ministre de Justícia tracta la independència com una malaltia que buscar guariment en forma de lectura i viatge. Crec una recepta perfecta per aplicar-se ell mateix, i veure que la democràcia no es pot aturar i els arguments no es poden confondre amb insults i amenaces, que es l’única cosa que han estat capaços de posar damunt la taula com a resposta. No hi ha dubte que més cultura, i més veure altres societat els vindria molt bé per sortir d’una manera de fer del passat que ja no pot ser referent de res.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *