The Singing Saw

Apunts sobre la realitat política de Catalunya

24 de març de 2013
General
2 comentaris

Sobre les serres

Volia titular aquest blog nou “Raker Tooth”, però he pensat que potser seria massa bèstia, massa agressiu. Deixeu que m’expliqui.

Ho confesso, sóc un aficionat de les serres. Fa anys que tallo llenya a mà amb serres d’aquelles llargues americanes que fan tres peus i mig. Les compro a antiquaris i les restauro. Al meu parer, són uns dels productes més sofisticats de la primerenca revolució industrial americana. En un principi em vaig plantejar de fer servir una motoserra (chainsaw), però conec gent que ha perdut parts del cos gràcies a aquestes, i no m’ha semblat mai que el que es guanya en velocitat pugui justificar la pèrdua d’una cama o un peu.

Crec que en català no tenim dues paraules que distingeixin l’acte de tallar un troc perpendicularment a les fibres, de l’acte de tallar el mateix tronc paral.lelament a la veta. En anglès, del primer se’n diu bucking, i del segon, splitting. Les serres, les faig servir per buckejar els troncs. Un cop els he buckejat, els esplitejo. Un detall més: el que faig servir per esplitejar els troncs són unes destrals grosses que són la part més divertida de preparar la llenya per l’hivern.

Però divago. Volia explicar això de raker teeth.  Les serres aquestes llargues estan compostes de dos tipus de dents—dents de tallar (cutting teeth o cutters) i dents d’escombrar (rakers). Les dents de tallar són les que acaben en punxa, i senzillament s’endinsen a la fusta. Estan col.locades en parella, orientades en direccions contràries, de manera que quan passen per la fusta, creen una mena de canal. Per cada dues dents de tallar hi ha una dent d’escombrar (la raker tooth), en forma de llengua de serp, que s’encarrega de treure l’excés de fibra i crear espai perquè les cutters que vénen després puguin fer la seva feina. Són les escombriaires de la serra. Per tant, volia titolar aquest blog amb aquesta metàfora de qui va collint les deixalles d’aquells qui van tallant la realitat. Tot i així, raker tooth és una expressió que sona massa dura. Volia una cosa més suau.

És per això que he pensat en singing saw. La serra és un instrument popular, que qualsevol pot fer servir, i que té gran potencial equalitzador. És tot el que cal per passar de ser un colonitzador a ser un pagès o emprenedor. És l’eina que s’ha fet servir sempre per conquerir el nostre entorn, conjuntament amb la destral. I és cert, quan es fa anar una d’aquestes serres, acabes sentint que canten. No sé d’on ve aquest so ni com es produeix, però és un dels fenòmens més hipnòtics que hi ha, i converteix l’experiència físicament intensa de tallar llenya en una mena de fer poesia.

Com que la serra és una eina popular, el poble l’ha adaptat per a altres usos, entre els quals existeix el de fer-les servir com a instrument musical, amb un arc, a modus de violí primigeni. Així, de la metàfora s’ha passat a la literalitat de les serres que canten. També se’n diu musical saw, però singing saw és igualment acceptable. Doncs, això, aquest blog vol ser una mena d’instrument humil, versàtil, poètic però seriós per reflectir, aclarir i reciclar els temes d’actualitat política catalana, en especial pel que fa al procés de la independència. Enjoy!

  1. Tallar : separar a través, i
    Esberlar: en vertical (fruits, soques, torres, campanars , murades, etc.) pel tall ments resistent, ço és, en el sentit paral·lel a les fibres i menys costos.

    Tant en català com en anglés tenim els dos mots i accions.

    Cordialment.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!