Tombant pel Mascançà

El bloc de Miquel Bresolí

La BCNegra

0
Catàleg de la BCNegra 2015
Catàleg de la BCNegra 2015

Coincidències van fer que dilluns podés assistir a un parell de xerrades de la BCNegra 2015. He de dir que fa anys que em van captivar les portades grogues i negres de la Seleccions de la Cua de Palla i, de manera intermitent, segueixo llegint llibres de lladres i serenos que va dir algú.

Si mal no recordo és la primera vegada que hi vaig (enguany fan deu anys. Per molts anys!) i en vaig sortir amb ganes de tornar. I encara que només quedi un dia, el dissabte, 7,  recomano, a qui sigui, d’assistir-hi (hi ha un acte a la llibreria Negra y Criminal i alguna exposició, com la de La Casa del Llibre, a la Rambla de Catalunya, sobre la novel·la gràfica La Princesa del Gel).

Del que vaig escoltar a la sala del Conservatori  del Liceu (que em va semblar gran a l’entrar i es va quedar petita, plena de públic) apunto, tot i que es van dir coses, potser fins i tot més, interessants, la frase de l’escriptor William C. Gordon . Si fa no fa “a vegades els personatges et surten simpàtics encara que siguin uns fills de puta”.

I escoltar de nou a Paco Camarasa. Encara que ni fos per donar instruccions de com anava el traductor simultani (interessant experiència escoltar tot el que es deia en català). Del Paco Camarasa recordo la seva estada a Mollerussa en la primera “…amb tinta negra” una versió en petit, però molt digna i interessant de la Biblioteca Comarcal Jaume Vila de fer una setmana de novel·la negra (malauradament es va quedar en el segon any, en el que hi va participar, entre altres, el jutge Santiago Vidal, de convidat). No en  vaig poder quedar a tota la xerrada del Paco Camarasa, però recordo que em va costar marxar. Tot i parlar de personatges coneguts la seva apassionada explicació ens va tenir a tots embadalits.

Per això no m’estranya que amb persones com el Paco Camarasa empenyent la BCNegra, al sortir d’una sala plena en trobés un munt de persones fent cua.

I ara un prec, encara que potser no s’ho mirarà ningú dels qui els hi demano. Estaria bé poder afegir algunes intervencions al canal de youtube de TotBCNegra (on hi ha una entrevista a Gordon): més que res pels que som de fora i pels que són de prop però no poden assistir a tot. Gràcies i per molts anys.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

L’esforç d’anar a votar

0

14.11.02.anctorregrossaAquest migdia s’han aplegat a Torregrossa, convidats per l’ANC local, la catedràtica de Dret constitucional i analista política Montserrat Nebreda; el cap de política del diari Ara Ferran Casas i la parlamentaria torregrossina Marta Vilalta. Del que han parlat podeu llegir la crònica que he fet a VilaWeb Mollerussa.

Avui, però, volia deixar un apunt del que ha estat una pregunta que ha formulat el públic assistent i que fa uns dies un conegut també em va formular (i no vaig saber respondre).

Si la residència del DNI no és la d’on visc i estic empadronat ara, on he d’anar a votar? La resposta, donada per Vilalta,  és allà on diu el DNI. S’ha donat, però, una segona opció. Després del 9N hi ha quinze dies per votar en la delegació del Govern de la demarcació on un viu (en aquest cas la que hi ha a Lleida) amb el DNI i un motiu justificat. Fins i tot s’ha apuntat una tercera que es fer-se un DNI nou (amb l’adreça actual) tot i que queda pocs dies i, sembla ser i han comentat, que aquest servei està col·lapsat.

Casas ha explicat  que és un problema de l’ofensiva jurídica (de l’Estat espanyol) que ho ha complicat i que en el primer forta del 9N no hauria passat.

Un, en principi, problema que el comentari de Nebreda ha capgirat al dir que “la dificultat és un valor més” en aquest procés i ha recordat un comentari anterior on es preguntava que està disposat a fer cadascú per aconseguir la independència.

Un esforç extra com el que també hauran de fer la gent de Mollerussa, que per votar hauran d’anar als instituts (tots a les afores i un parell a la Serra) o els de Vallverd d’Urgell que no tindran taula i hauran d’anar a Ivars.

Un esforç més per aconseguir el Sí-Sí.

 

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Fer la visita

0

P1290052Des dels que encara porten el dol a la cara als que els capfica el preu que deu valer aquest o aquell ram, gairebé en totes les converses se sent la mateixa expressió. Fer la visita. Pot ser un tomb ràpid per les tombes de les persones estimades o un llarg recordatori de noms i cares, moltes oblidades.

Avui, però, la meva visita s’ha allargat davant d’una tomba sense cadàvers i sense cementiri. De fet és un monument, una llosa de pedra amb una placa “En memòria dels caiguts a causa de la Guerra Civil Espanyola”. Es troba al passeig, el camí del Poal, que uneix el Palau amb el cementiri.

M’ha cridat l’atenció un parell de rams, petits, discrets al peu del monument. Encara ara, 75 anys després, n’hi ha molts que s’han de conformar amb recordar els seus avantpassats d’aquesta manera perquè altres no han pogut o, pitjor, no han volgut buscar a certs caiguts.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Fotografia de carrer (1). Jeure

0
xIMG_0616 copia
Encara que n’hi hagi vist molta, fa poc que vaig descobrir la fotografia de carrer com a categoria, gènere o subgènere fotogràfic o com se li vulgui dir.
En lloc d’esplaiar-me explicant-ho us passo a l’interessant bloc Enfocant de l’editora gràfica Maria Rosa Vila.  En el seu apunt Terra de Ningú, Rafa Badia i la fotografia de carrer descobrireu un projecte interessant, un fotògraf i el que ens ocupa, la fotografia de carrer.

En propers apunts no m’esplaiaré tant.
Només (si li trobo) títol de la foto, població on s’ha fet, la càmera amb que l’he fet i potser alguna altra dada.

Jeure (Mollerussa, 2010)
Canon 550D

 

La barreta de pa de Súmate

0
Llibres, articles i xerrades ens han explicat que és, que suposa l’espoli fiscal que pateix Catalunya. I es bo tenir dades, números, xifres,… per poder-ho explicar quan cal.
Però no ho havia vist i sentit d’una manera més clara, senzilla i contundent que com ho fa Eduardo Reyes en el vídeo de presentació de Súmate.
L’estrossejada de la barreta de pa et posa la pell de gallina i fa bo allò de que una imatge val més que mil paraules. Encara que en aquest cas les paraules acompanyen i molt.

Publicat dins de Vídeos | Deixa un comentari

Revela’T

0
Publicat el 26 de maig de 2013
Té el seu no se què parlar en un mitjà digital d’una proposta analògica. Ho diré pel seu nom correcte. Revela’T. Festival de fotografia analògica, química i argèntica.

Demà (o ara ja avui diumenge) encara teniu l’oportunitat de veure i viure de prop que la foto tradicional, la de tota la vida, la de rodet que has de portar a revelar i esperar uns dies per veure el resultat. encara existeix i es viva.

El parc de Can Rafart de Vilassar de Dalt acull aquesta proposta que té poc de romàntica i molt de viscuda. I fer una ullada a les exposicions i embadalir-se amb el que es pot fer quan la imatge queda fixada en un tros de paper.

Per cert, per aquí estem acostumats a les cassoles de tros col·lectives. Suposo que en una zona a tocar de mar la paella per un fotimé de gent és el més normal del món. I era ben bona.

Publicat dins de Fotos | Deixa un comentari

La Quera en fa 18

0
Publicat el 3 de gener de 2013
Encara no té un any i La Quera ja ha fet divuit… publicacions.
El projecte que coordina l’incombustible Ermengol i que empeny Pagès Editors segueix burxant per mantenir un lloc als quioscos i llibreries (sobretot) de Lleida.
Van començar com a setmanari i passat l’estiu ho van deixar en mensual. També el format ha canviat però no el contingut.
Com diuen en la seva carta de presentació demanen que “No deixeu que La Quera sigui l’última oportunitat de la Galàxia Gutenberg a Lleida”.
Si voleu saber de que van, mireu el seu web (on trobareu la portada sencera i altres publicades) i si us animeu, ara que són dies de desitjos, us podeu regalar una subscipció.
ps: Per si la imatge no es veu bé i perquè quedi escrit afegeixo tot el contingut de la targeta de presentació de La Quera. Lo Corc de Ponent. Revista Satírica d’Informació i Opinió.
Queda dit.

El Bon Any Nou del Marçal

0
Publicat el 2 de gener de 2013
Fa deu anys que conec al Marçal.
Aquesta coneixença o amistat  (en la distància, tot i que vivim a prop) em fa un dels afortunats que cada any rep la seva felicitació de Nadal.
Enguany l’alegria ha estat doble ja que ha fet un doble enviament: per Nadal i per l’Any Nou.
La segona, inesperada, va arribar ahir. La rialla de content al rebre la felicitació es va glaçar quan vaig obrir el correu. Un renec d’admiració va acompanyar l’ensorrament del meu optimisme al veure una imatge que, malauradament, em sembla que serà més encertada que les profecies maies (tot i que desitjo que s’equivoqui)
En tot cas al Marçal, la Joana, els que l’acompanyen i a tots els que llegiu aquest bloc que tingueu un Bon Any Nou 2013.

I amb el permís autoadjudicat, la felicitació del Marçal.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Bon any nou des de Ponent

0
Publicat el 1 de gener de 2013
Avui hem vist moltes fotos de la primera sortida del sol de l’any.
Des de Ponent us vull saludar el primer dia de l’any i desitjar-vos lo millor pel que resta de 2013 amb un dels nostres patrimonis intangibles (tot i que ben visible), les postes de sol.
Cada dia increiblement diferents i belles.
Val a dir que avui la càmara s’ha encomanat de la tremolor d’anar a dormir a deshores.
Lo dit, Bon Any Nou 2013!

Dotze anys de VilaWeb Mollerussa

0
12 del 12 del 12, 12 anys de VilaWeb Mollerussa. Ni fet exprés. 
Al 2000 havies d’explicar que era VilaWeb (ja no us explico quan deies VilaWeb Mollerussa) i, fins i tot, internet.
Ara el món no es concep sense la xarxa i VilaWeb és un mitjà de comunicació de referència. En aquests temps hem aprofitat l’embranzida del Vicent i l’Assumpció i tots els que tenen i han tingut a la vora (moltes gràcies!) per mirar d’explicar el que passa pel Pla d’Urgell.
A tots els que, d’una manera o altra, com a lectors, col·laboradors, informadors, anunciants,… ens heu ajudat a tirar endavant aquest projecte, moltes gràcies i per molts anys!  
Com a record d’aquest dia, la primera portada de VilaWeb Mollerussa. 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Salut i delit, Jem

0
Jem Cabanes es retira de VilaWeb. Em sap molt greu.
Lo Jem és d’aquelles persones que dona gust sentir com parla. Com raona.
El vaig coneixer a Mataró, en el dinar d’una trobada de locals. Amb una barba exhuberant (aleshores), com un eremita. Menut, magre, però ple de vitalitat. I savi. Embadalit, mirava de no fer soroll al mastegar, per no perdre paraula del que deia.
Aquests anys han estat un privilegi saber que el tenia a mà, en algun punt de la xarxa. Una sort poder xerrar amb ell.
Podria dir més coses però lo Pep Albinyana en fa un retrat molt encertat en el seu apunt En Jem.

I et manllevo la teva salutació de comiat per desitjar-te tota la sort del món

Salut i delit, Jem

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Emili Teixidor, un poema

0
Publicat el 20 de juny de 2012
Lector de les seves columnes (al Presència), m’agradava molt escoltar la veu d’Emili Teixidor. D’ella va sortir una recomanació. Llegir cada dia un poema o un vers. I gaudir del so de la paraules. Tant se val el que volien dir.
Ho vaig fer durant molt temps. Va ser un hàbit gratificant que un dia vaig deixar de fer. Avui hi he tornat, en record d’algú que no coneixia però em queia molt bé. Em sap greu la seva mort.

Lo primer de l’any

0
Publicat el 13 de juny de 2012
Avui fa una mica de fresca (tot i que al sol, escalfa) i sembla que no seria el dia més indicat per a dir que ha començat l’estiu. I ja sé que els entesos diran que encara falta uns dies pels solstici d’estiu.
Però als vols de les tres del migdia/tarda he sentit el primer petard.
L’estiu ja ha arribat.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Lo senyor Muntañola

2
Publicat el 6 de març de 2012
De petits ens va fer somriure amb els seus personatges, els seus ninots del TBO. Més endavant, algun d’aquests persontages servia per anomenar, de manera amical, a persones estimades. Fa uns anys, si mal no recordo al “Món s’acaba” del Grasset,a Catalunya Ràdio, li vaig descobrir la veu. I l’apreci del qui t’ha fet passar molts bons moments va passar a l’admiració del qui sap gaudir de la vida. Feia temps que no en savia res (vaja un admirador, pot pensar algú) del Joaquim Muntañola. Fins ahir, malauradament. Em sap greu perquè lo senyor Muntañola ( que en deia Grasset) és d’aquelles persones comptades que m’agradaria coneixer personalment, només per dir-li gràcies.