marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

DIES DE PAU

COIXINS EN DISPUTA

19 de desembre de 2020

Segurament deu estar estudiat –queda tot per saber-se , però pràcticament està tot estudiat i convenientment googlelitzat– per què les bregues de coixins mai no passen de moda entre els infants i hi frueixen tant, com botejar damunt el llit. I no crec que calgui estudiar per què els pares sempre s’hi oposen; o sí.

Llegir més

ELS CARAMELS DELS REIS

7 de desembre de 2020

Els meus preceptors ja han escrit la carta als Reis: el major la va escriure per a ell i per al seu germà, el meu preceptor menor. (De passada i encara que no digui gens amb el que vaig a dir, els Reis, que són màgics, als adults ens podrien fer arribar una antologia de

Llegir més

ALLÒ QUE CUIDA LA TERRA

2 de novembre de 2020

A les vuit del matí la humitat en el cementiri de la vila es volia assemblar a un plugim mandrós i distret. També els enterraments –cobrir els cossos morts amb terra, convertir-los en terra llacorosa- podrien passar per una sembra si en un temps en poguéssim veure els fruits i assaborir-los. Tanmateix, no tenen res

Llegir més

PLANETA MAGRANA

24 d'octubre de 2020

Mai no donis una foto per definitivament xereca, que podria dir un creador venerable i bonifaci. També podria sortir-ne un altre tan venerable i més exigent per girar el calcetí i proclamar que cap excusa és bona per dissimular una presa esguerrada. Com sigui, el retrat poc reeixit d’una magrana madura i fins a cert

Llegir més

ELS JOCS DE L’ORCA

18 d'octubre de 2020

Una orca jove s’ha passat bona part del matí, el dinar i la sobretaula a casa fent salts de tota mena exhibint la seva capacitat inabastable per crear figures amb el moviment del seu cos fusiforme fet especialment per dominar a plaer la mar, petita o oceànica. De l’aigüera es feia amunt com si fos

Llegir més

LA GALÀXIA I LA MATRIARCA

14 d'octubre de 2020

La matriarca, del llit estant, demana un llapis que ara no necessita, però per si de cas, i l’hi don. Sap que gairebé sempre en duc a qualque butxaca o a la bossa, també per si de cas, com un temps es portaven els mocadors brodats a un caire amb les inicials del propietari. Posa

Llegir més

SET ANYS APUNTANT TOSTEMPS ALS ESTELS

4 d'octubre de 2020

El meu preceptor gran avui fa set anys i ho celebra mirant el temps des del blau més trapella. Han fet un pacte, el temps i ell, segons el qual es respectaran els espais que un i altre obren i tanquen segons creuen o els convé. D’aquesta manera, el temps permetrà que el preceptor pugui

Llegir més

PREGUNTES A L’AIRE AL VOLTANT DE TISORES

19 de setembre de 2020

Als meus preceptors els agraden molt els contes, tant tocar-los i fullejar-los per fer-se’ls seus, com sentir-los contar a l’hora que sigui, preferentment en els instants previs a la presa del son. El preceptor gran, ahir, volgué veure la pel·lícula “Edward Scissorhands” –ignor si se’n va fer versió en català, però nosaltres li deim “Eduard,

Llegir més

CRIATURES AL MARGE: A CREURE I PROU

8 de setembre de 2020

Aquests dies es tornen a obrir les escoles amb tot d’inquietud i preocupació. Des de fa estona se’n parla, d’aquesta obertura, i  tots els agents implicats hi han dit la seva. La COVID-19 ho ha aixecat tot a l’aire i en aquest tot les mancances i deficiències del sistema educatiu s’han tornat a posar de

Llegir més

RIALLES DE PRECEPTOR

14 d'agost de 2020

Riure a plaer, tractant la rialla amb la màxima delicadesa –això és, deixant-la completament a lloure- perquè esdevingui el millor estri per fer net a fons el cervell, ha estat la darrera lliçó magistral que m’ha fet prendre el meu preceptor menor. Jugant a lladres i serenos, ell el sereno i jo el lladre; ell

Llegir més

TRANSFERÈNCIA DE CONEIXEMENT

25 de juliol de 2020

Costa molt, retenir un instant absolut per perllongar-lo en el temps. Per això, quan s’esdevé el prodigi, no te’n pots desprendre. La foto que il·lustra aquesta nota aconseguí perpetuar l’ànima completa d’un instant i per això és prodigiosa. L’autora, n’Esperança, la filla, va poder i saber captar el moment precís en què el meu preceptor

Llegir més