marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

DIETARI

NORMA DE LES ROSES

23 de desembre de 2020

Quan n’era l’hora, de Juan Ramon Jiménez només en vaig conèixer –i molt de passada- “Platero y yo”. Aleshores Franco encara signava penes de mort i de la Generació del 27 espanyola –els literats en català no existien, naturalment- només en sabíem quatre pinzellades interessades i perquè Juan Ramon Jiménez –un dels seus referents- havia

Llegir més

L’HERETAT ARRABASSADA

21 de desembre de 2020

Els profetes -s’han extingit?- escrutaven -escruten?- el futur, hi veien les llums que el sembraven d’ombres, ho deien o proclamaven al poble amb més o menys severitat i els sacerdots els interpretaven perquè allò considerat profecia no perjudicàs ni posàs en entredit el poder que concentraven i exercien a plaer. Per tant, les profecies -com

Llegir més

EL PES DE LA LLUM

20 de desembre de 2020

Pujant per desena vegada l’escala que mena a les cambres –els descuits el turmenten- s’adona que la borra s’ha fet amb certs racons i que, misteriosament, en alguns escalons hi han aparegut miques generoses de pa que sembla que esperen aucells. Instintivament ha anat a obrir les finestres de la seva cambra i la dels

Llegir més

PARLAR PETIT

17 de desembre de 2020

Una de les recomanacions que fan els qui de pandèmies entenen per prevenir-ne la propagació és la de parlar baix, o petit; en veu baixa. Altre temps, no cridar i parlar temperadament era signe de bona educació o criança i els que hem crescut entre aquestes velles normes d’urbanitat ens sobta molt la pujada en

Llegir més

SER-HO TOT

16 de desembre de 2020

Està molt amoïnat pels acúfens que cuiten de fer-lo tornar boig des de fa un grapat de dies. Està en mans de metges i de proves diagnòstiques, encara no n’ha tret res en clar, per tant, i no obstant està ben segur que aquest fregit dins les orelles que no deixa acabarà amb una presbiacúsia,

Llegir més

LA PEPA ESCALABRADA

8 de desembre de 2020

Ha aparegut avui horabaixa rere la porta d’un dormitori que avui dematí s’ha fet net a fons i en aquell moment no hi era. A més, era una pepa desconeguda. Semblava que li havien arrabassat el cap d’una mossegada –infantil o adulta- i havien tirat en terra pepa i cap d’una alçada considerable. Feia certa

Llegir més

TRINXAR PAPERS

6 de desembre de 2020

En no celebrar res, avui, m’he decidit a desar papers que fa temps, massa temps, que reclamen lloc o reciclatge i que, momentàniament, formen “el caramull”, una pila gens discreta de documents, la majoria dels quals ja han perdut la seva funció. Val a dir que des que rep la correspondència, per dir-ho així, per

Llegir més

DONAR LA VIDA

5 de desembre de 2020

Als exmilitars espanyols ara els ha pegat per escriure cartes a tort i a dret en un únic sentit: atacar el govern Sánchez i posar-se al servei del rei fill de rei fugit. Valgui dir que el rei en fuga per uns negocis tèrbols, pare de l’actual, va ser posat per un militar sanguinari. https://www.vilaweb.cat/noticies/manifest-militars-govern-espanyol-erc-bildu/ Ja

Llegir més

LLBRES, LLIURES

3 de desembre de 2020

Si som res o bé caldria ser quelcom, som allò que ignoram i el que feim per trobar el desconegut, l’ignorat, l’amagat, pensa mentre observa amb atenció l’estesa de llibres que ha d’ordenar i desar. Tant de bo fóssim llibres, indica al moix roncador i menjador, que és allò que més ens apropa a ser

Llegir més

SER RES

24 de novembre de 2020

Veus venir el silenci amb passes decidides, com si no tocàs de peus a terra, fitant-te els ulls, entre insolent i trapella, cercant-hi qui sap què i cantant per ell aquella melodia antiga i enganxosa de la que no en saps el nom ni qui la va compondre. I abans de ser on l’esperes et

Llegir més

NOMS I MALNOMS

23 de novembre de 2020

Els malnoms, o sobrenoms, a vegades de caràcter pejoratiu, que es posa a algú, pres d’alguna qualitat, d’algun defecte, d’algun vici, etc., no sé si segueixen vigint com molts anys enrere quan eren una identificació gairebé infal·lible, el fil amb el que es teixien les nissagues i que no sempre es portava amb elegància o

Llegir més

ENDISSABTAT

21 de novembre de 2020

No acaba de ser un dissabte piadós, aquest d’ara, perquè ja no cobr la setmanada –n’hi deu haver ben pocs, que la cobrin-, però l’he fet i l’he acabat com pertoca. No hi ha faltat el sol en beceroles, probablement encara trobaríem alguna vídua amb dol, ben segur que qualque partera ha sentit fort el

Llegir més

CISTERNES EN DECLIVI

19 de novembre de 2020

L’aigua de pluja, a les ciutats mitjanes i grans, sembla ser més un problema de trànsit que no una benedicció de la natura. De fet, quan plou amb certa intenció, les ciutats es tornen caòtiques: els cotxes, per densitat, es tornen més agressius que mai i els conductors s’histeritzen fins a graus perillosos. Els urbanites,

Llegir més

REBOSTEJANT

14 de novembre de 2020

El rebosteig és probablement una de les activitats més saludables i profitoses quan no es fa per pèrdua d’un objecte que es necessita amb certa urgència i que, d’habitud, mai no es troba. I no cal, per això, que es faci d’amagat. Rebostejant t’adones de la quantitat d’andròmines que hom arriba a guardar per si

Llegir més

LA LLUM I L’ESCALA

8 de novembre de 2020

La llum és obstinada i resolutiva, i quan comença a perfilar les ombres, a primera hora, quan encara és primordial, encén el silenci i tota mena de recapitulacions i pensades. Et desafia a contemplar com s’escampa, com dimensiona la vida; com renova i ennobleix l’escala i els buits que necessita. Els objectes que viuen sense

Llegir més