Hem parlat molt de la pandèmia de COVID19 però em sembla que no s’ha fet cap intent seriós de fer una lectura política de la seva gestió a l’estat espanyol i a (la comunitat autònoma de) Catalunya. Per precisar una mica més: no em sembla que se n’hagi fet una lectura política més enllà de
Els anys més durs de la crisi i de les retallades, i especialment el 2012, les matrícules universitàries a Catalunya es van encarir considerablement. Ara, la iniciativa legislativa popular ILP Universitats busca revertir una part d’aquest encariment. Reclama, en particular, una rebaixa del 30%, una mesura que, per altra banda, ha estat aprovada pel Parlament
Acabàvem d’encetar el 2013 i el Roger Palà i el Xavier Sala i Martin s’estomacaven digitalment i pública a les xarxes socials. En Sala i Martin havia escrit un article a La Vanguardia explicant que la majoria del frau fiscal prové de petites quantitats evadides per la majoria dels ciutadans. El Palà li contestava que,
Fa unes setmanes vaig escriure una entrada on parlava de la recurrent teoria “soleturista” de les dues Catalunyes, i de com les dades de renda familiar disponible a nivell de municipi semblen desmentir la teoria. L’article va tenir força impacte i, a banda de molta gent que va fer-ne comentaris positius, un sector de l’esquerra
Arran de la recentment divulgada festa de (part de) la “jet set” catalana a Cadaqués, en Joan Mena ha fet una piulada que ha aixecat força polseguera. Diu en Mena: El dia que Rahola celebri les seves raves a Badia del Vallès, llavors hauran entès com és el nostre país… — Joan Mena Arca (@joanmena)
La campanya electoral ha estat un malson: desqualificacions, desinformació, deformació… com sempre, vaja, però reconcentrat en quinze dies. Una de les discussions que haguessin pogut ser interessants és la d’un hipotètic creixement de les desigualtats entre barris a Barcelona. És real aquest creixement de les desigualtats? I si és real, a què cal atribuir-lo? A
La recent entrevista de la Mònica Terribas a José Luis Bonet Ferrer, president del Grupo Freixenet, va resultar altament ulcerativa. Deixant de banda el paternalisme i la demofòbia (tant quan parla del procés independentista com quan parla de Podemos), el senyor Bonet Ferrer irrita amb el tòpic de “la cultura de l’esforç”: en José Luis
Només un país a tot el món amb un nivell de “desenvolupament humà molt elevat” és, alhora, ecològicament sostenible. Endevineu quin és? Anem per parts. L’índex de desenvolupament humà (HDI, de l’anglès Human Development Index) és un índex calculat pel Programa de Desenvolupament de les Nacions Unides (UNDP) i que mesura una combinació de tres
Arran de la discussió del codi ètic de Guanyem Barcelona i, en particular, de si la limitació dels sous dels representats polítics hauria de ser de 1.400 o 1.800€ al mes, constato que, en general, no tenim una idea massa acurada de quina és la distribució d’ingressos a casa nostra. La discussió a Twitter és
L’altre dia, al .CAT de teletrès entrevistaven en Quim Arrufat. Parlant de corrupció, en Vicent Sanchis va deixar anar, “encara que diguin que sóc un neocon”, que potser la corrupció al Reino estava relacionada amb una (presumpta) desproporció (per gran) del sector públic. Jo, francament, no sé si el Sanchis és neocon o no, però
Els il·lustrats de Convivencia Cívica Catalana han elaborat (i els de Sociedad Civil Catalana han escampat, amb l’ajuda de mitjans afins al Régimen) un informe on alerten que “La inversión extranjera en Cataluña se hunde a medida que se acerca el 9N”. Les dades són les dades: si fos cert, potser valdria la pena tenir-ho
Fa uns dies, la Isabel Vallet de la CUP etzibava a la gent del PP que “havien de carregar el pes de la mort d’un home que s’havia quedat sense assistència sanitària a Mallorca”. Va faltar temps als ofesos diputats neo-franquistes per anunciar que prendrien accions judicials contra Vallet. I precisament coincidint amb aquest episodi,
Quan es parla de les mancances del nostre sistema universitari, i de les reformes que calen per fer-lo millorar, sentim invariablement polítics i tertulians parlar de dues coses: la “governança” i l’excés d’estudiants universitaris (aquí i aquí, per exemple) Les dades, en canvi, suggereixen que el problema evident que té la universitat catalana és manca
S’ha mort Nelson Mandela. Com no podia ser d’altra manera tenint en compte el seu paper en la fi de l’Apartheid a Sud-àfrica, líders i tertulians d’aquí i d’allà han corregut a lloar-ne la figura i a mostrar-se consternats. Durant bona part de la seva vida, però, Mandela no va gaudir d’aquest reconeixement. Va passar
Parafrasejant la Margaret Thatcher, els que fan els pressupostos del Principat diuen que no hi ha alternativa: que hi ha tanta despesa social com bonament es pot. La gràfica de sota mostra la despesa en ensenyament i la despesa associada a satisfer el deute. Cadascú que tregui les conclusions que cregui…