Solcades

Eduard Solà

De trascantó

Com antes (I)

19 de desembre de 2020

Hem dinat peus de porc i en acabat he fet allò que feia ma iaia Ramoneta, allò de sense dir res prendre unes tisores i un cabasset i tornar somrient amb uns brotets de romaní i farigola que col•locava sobre les brases del foc a terra amb un cert ordre, no de qualsevol manera. I

Llegir més

L’ànima tolida

14 de desembre de 2020

Avui he tingut un somni que m’ha deixat tolida l’ànima i la raó i ara cerco en el silenci una mica d’escalf per a l’enteniment. Un xic de calma després de du al molí una bona pesada d’olives que a rossegons he carregat esta vespra. Mentrestant, les hores reforcen la idea que ha estat un

Llegir més

Apunts a la vora del foc

9 de desembre de 2020

I Lo temps ha passat de llarg. Millor. D’una altra manera los camins haurien desaparegut, coberts d’argelagues, matisses i romaní. Los dies haurien esdevingut més tristos, més lents, més sorollosos. Bé, potser no. Potser no hauria estat ben bé així, però és segur que ara no estaria ací, davant d’este foc, escrivint després de fer

Llegir més

Lo ‘Calendari dels pagesos’ d’enguany

21 de novembre de 2020

Enguany lo Calendari dels pagesos compleix 160 anys. Això vol dir que mos hem de remuntar fins el 1861 per retrobar-nos amb lo seu primer any de publicació. I què passava a ca nostra el 1861? Doncs segons conta la Viquipèdia, aquell any va caure un meteorit a Canyelles, s’inventà el pedal de la bicicleta

Llegir més

Minsa tardor

14 de novembre de 2020

Plovisquejava este matí i a la vespra, quan Cristian m’ha escrit per dir-me que estava passejant al passeig del Marjal amb Toni. He acudit amb la furgoneta, finalment, i hem estat xerrant de la nova vida de Cristian com a professor de matemàtiques a un institut de Santa Coloma de Gramenet. La vida fa tombs i

Llegir més

Quatre notes

11 de novembre de 2020

I Aquesta vida és tant efímera, és tant curta, es fa tant minsa, que si hi penso em consolo pensant que, si més no, tinc la sort de viure com jo vull, a la meua, i dono gràcies a Déu perquè soc molt conscient que no és poca cosa. I quan hi penso em venen

Llegir més

Bonança

7 de novembre de 2020

A tu, dolça i fosca tardor que avives la meua fràgil esperança així que el sol torna i sento aleshores que se m’escapen los dies, que massa pronte floriran de nou los ametlers, que massa pronte serà Nadal i bona nit boira, bona nit pluja, adéu siau ratet de fred que haurem passat passada la castanyada,

Llegir més

Ma iaia i la tia Juana

19 d'octubre de 2020

Quan arribava la Juana amb un poval de raïm la iaia treia el seu somriure més gran i ample, un somriure que alliberava vulgues o no de qualsevol mal auguri que el futur mos tingués preparat. Ma iaia i la Juana eren dues dones que havien passat juntes força hiverns plegant olives. Coneixien les hores dels

Llegir més

Gràcies a Déu i a la Ciència

24 de setembre de 2020

Es veu que l’altre dia (entrada ‘Quina serenata!’) vaig agafar fred fent vivac i ho he pagat amb un setmana de febrícula, febre, febrada, lo següent, i no poc amoïnat per ma filla Aran, que durant estos dies no ha pogut anar a classe. Per bé que les dues PCR’s de Covid-19 han anat sortint

Llegir més

Quina serenata!

13 de setembre de 2020

Son dos quarts de set i tot i que lo sol, diu l’iPhone, no sortirà fins a dos de vuit, la claror ja deixa veure el perfil dels arbres i la majoria d’estrelles s’han esfumat rere el tel prim i sublim d’un teló de fons que m’ha deleitat una nit més, amb el permís de a

Llegir més

De nit, a la platja

5 de setembre de 2020

Avui he dormit fins tard. Esta nit passada hem anat a pescar al Marjal i hem pescat dues muixarretes. Ara son les onze, gairebé dos quarts, i és possible que esta nit també baixe un ratet amb les canyes. De nit, a la platja, fa de bon estar. L’excusa no son los esparralls o les

Llegir més