Club Editor presenta una nova edició, revisada per l’autor i acabada amb un epíleg, de la novel·la “Tyrannosaurus”, de Guillem Frontera, quaranta-set anys després que s’edités a Laia. Massa temps sense tenir a l’abast una novel·la que xucla, que no deixa en cap moment d’activar emocions, d’infondre-les l’hàlit necessari perquè no perdin l’alenada en tot
Com una criatura àvida de jocs vas on els poetes es diuen els uns als altres els seus versos i allargues la mà esquerra perquè, a l’atzar, prengui un llibre. I durant un brevíssim instant aventures quin poeta serà, i de cop s’acaramullen noms i més noms a la punta del cervell, i sents aquella
El rostre de Roald Engelbregt Gravning Amundsen és antàrtic: glaçat en la primera impressió; d’una duresa gairebé implacable que et parla obertament d’un caràcter rocallós, determinant, probablement obsessiu, molt més de ciències que no de lletres. I tanmateix, a força de deixar-te prendre per la seva rotunditat, per aquesta atracció incòmoda de la que no
Avui, 10 de desembre, fa anys que naixeren tres poetes grans: la nord-americana Emily Dickinson, el nostre Blai Bonet i la cubana Dulce María Loynaz. Redir-les i redir-lo aprofitant aquesta avinentesa és un goig que s’hauria de convertir en vici. D’Emily Dickinson, aquest poema traduït per Agustí Bartra que ve a parlar d’aquesta necessitat d’estar
Sense fer-ne comptes, per pur atzar mentre tafanejava per la llibreria sense cercar res d’especial, simplement pel gust de llegir els títols dels llibres i el nom dels autors, torn a rellegir de peu dret “Elegies de guerra”, de Miquel Dolç, editat a Barcelona per M. Montserrat Borrat el 1948, tot i que la data
Avui, Ramon Pelegero i Sanchis, “Raimon”, fa vuitanta anys i, tanmateix, en sentir les seves cançons, aquests anys s’esvaeixen. La seva veu inconfusible, la seva xativina manera de dir el català, la seva selecta tria dels poetes catalans que ha cantat, han ajudat –i molt!- a fer la bastida cultural de generacions de catalanoparlants, sobretot,
En els marges de la societat també s’hi viu, encara que aquesta vida abismada sigui percebuda pel cos social normalitzat com un furóncol per extirpar. S’hi viu, en la marginalitat, encara que per a molts, aquesta vida no tingui dret a ser viscuda de la manera que es viu. Per aquesta mateixa raó, la història
El 1957, l’editorial «La font de les Tortugues», de Palma, editava el segon recull de poemes de Miquel Martí Pol que veien la llum: «Quinze poemes». El primer, «Paraules al vent», va ser editat tres anys abans per l’Ossa Menor, a Barcelona. La tercera obra en vers del poeta de Roda de Ter també s’edita
Lleonard Muntaner, Editor, fa vint-i-cinc anys, una edat que cal celebrar en tractar-se d’una empresa de l’àmbit cultural –espai en el que costa mantenir els projectes-, pel lloc destacat que ocupa en el món editorial de les Illes, per ser tenaçment perseverant i per haver aconseguit, des de la independència, l’esforç i el rigor, fer-se
Avui fa 67 anys que morí indecentment jove, als 39 anys, el poeta gal·lès Dylan Thomas, el dels versos orgiàstics i orgànics. Traspassà a Nova York després de beure’s divuit whiskies, segons diuen que va dir. Era donat als excessos genials, d’eloqüència i alcohòlics, fortament arrelat a la terra i al mar gal·lesos que marquen
L’atzar, aquest ésser poderós que determina l’existència pels detalls que hi incorpora immeditadament, ha volgut que avui, precisament avui que fa onze anys que deixà de viure, m’apropàs a una poeta italiana que no coneixia, Alda Merini, i que en conegués alguns poemes que m’han colpit, com per exemple aquest: Els poemes més bells s’escriuen
Avui fa tres anys que tenim la llibertat d’expressió i ideològica empresonada. Per això, no podem afirmar a raó plena que, en aquest Estat que ens fa més mal que bé, som lliures de pensar i dir el que consideram, ni desitjar volar i voler a lloure. Avui fa tres anys que Jordi Cuixart i
El 7 d’octubre, tal dia com avui, de 1873 naixia a Palma l’intel·lectual, escriptor i polític Gabriel Alomar i figura destacada del catalanisme. Alomar va voler establir les bases del ressuscitat modernisme insistint en la necessitat d’associar indestriablement les reivindicacions nacionalistes amb l’esforç modernitzador; en la justificació recíproca de nacionalisme i modernisme; en la crítica
El rellotge vell segueix marcant els segons amb bona veu. Mecànicament es diu que encara té corda per un temps si no especula amb la quantitat. Tot queda i calla, a la casa on els prodigis hi troben estada i es multipliquen per mil. El silenci amb son puja a les cambres sense fer soroll.
James Dean morí tal dia com avui de l’any 1955, i jo vaig néixer desset mesos després. Ja havia fet els quinze, probablement, quan vaig veure les tres pel·lícules per les que ha passat a la història del cinema i a ser objecte de mil llegendes: East of Eden, d’Elia Kazan; Rebel Without a Cause,