LA VIA SÀNSCRITA

ETAPA 2 - Amb T. L. Ferros

Arxiu de la categoria: Ocells

Lúcida Emily: poema 135. L’Aigua, es revela per la set (*).

Deixa un comentari

L’Aigua, es revela per la set.
La Terra – pels oceans trobats.
L’exaltació – per l’aflicció –
La Pau – per la narració de les seves batalles –
L’Amor, per l’Osca a la Memòria –
Els Ocells, per la Neu.

 

 

 

 

 

 

Aquesta versió del poema 135 d’Emily Dickinson (que alguns reculls cataloguen amb el número 133) manté les majúscules i minúscules, la puntuació i els guionets establerts per l’Autora. El text intenta un equilibri entre les paraules originals i la parla dels lectors d’aquí, avui.

 

(*) For Laura (48!), again.

Aquesta entrada s'ha publicat en Emily, General, Inici, Ocells el 22 d'agost de 2017 per toni-f

DOS OCELLS VÈDICS A L’ARBRE DEL CONEIXEMENT. RV I.164. 20-22 (*)

Deixa un comentari

Dos ocells, amics fidels,
van allotjar-se al mateix arbre.
Un d’ells en menja la fruita madura;
l’altre s’ho mira dejú.

Mentre els ocells, incansables, celebren cantant
el seu fragment d’Immortalitat entre els Savis,
el poderós Pastor de l’Univers,
el més Savi de tots, penetra en l’ignorant.

Els ocells que prenen mel
i nien en aquest arbre
diuen que és dalt de tot de la capçada on hi ha els millors fruits,
però que només en menja qui no coneix el Pare. 

342px-Phaenicornis_flammeus_Fiery_Red_Bird_Male_and_Female

La majoria dels 1.028 himnes que recull el Rig Veda (1) mostren una elaborada interpretació poètica i espiritual de la Natura o de l’entorn humà del o dels seus autors. Alguns, però, són complexes especulacions i riques associacions de conceptes teològics i filosòfics que constitueixen veritables laberints.

Entre aquests darrers es troba l’I.164 (2), que mostra una extraordinària acumulació de símbols, símils i imatges, la majoria creuats i entrecreuats entre ells, fins a proposar un enigma irresoluble, almenys per als lectors posteriors.

Les seves estrofes 20 a 22 (amb clars ecos del bíblic Arbre del Bé i del Mal) en són un bon exemple.

La versió oferta més amunt intenta traslladar aquest clima literari i intel·lectual als seus lectors d’aquí, avui.

Bon vol!

 

(Amb M. F.)

 

(1) “Els versos (rig) del coneixement (veda)”, és un recull d’himnes religiosos i filosòfics, però també profans, recollits entre els segles XV a XX aC. Es tracta dels textos indoeuropeus conservats més antics.

(2) El Rig Veda – convencionalment abreujat amb la sigla formada per les inicials erra i ve majúscules – està organitzat en deu llibres (o “mandales”, paraula que, segons el context, també pot significar “cercle”, “esfera”, “òrbita”, etc.), identificats amb xifres romanes o aràbigues. Els himnes inclosos en cada mandala i les estrofes dins de cada himne es determinen pel seu número d’ordre, designats  amb numeració aràbiga.

 

(*) Aquest article ha estat inclòs al volum editat en pdf que inclou els onze textos sobre ocells publicats al llarg dels anys, en aquest espai.

El recull és gratuït per als lectors de La Via Sànscrita. Cal demanar-lo a l’adreça electrònica tlferros@sanscrit.cat.

Aquesta entrada s'ha publicat en General, Inici, Literatura vèdica, Ocells el 23 d'abril de 2016 per toni-f

Garsa infinita

Deixa un comentari

640px-Pica_pica_-Manchester_-England_-side-8

 

 

 

 

 

 

 

Primeres notes:
En la tarda del suburbi,
esberla la remor el crit trencat
d’una garsa invisible.
Irrompen al cor el bosc,
la vall, el rierol,
el camp de blat tendral.
(L’esquerp paisatge urbà
acull aires rurals.)

I també, més tard:
Ni esmerla ni perdiu
en el burg captiu encara,
però el sec i breu i brusc riall
de la garsa aparentment esparsa.
(Ecos terrals)

Ara:
Ha estat sols un instant.
(És, per tant, l’Eternitat.)

Aquesta entrada s'ha publicat en Ocells el 25 de setembre de 2014 per toni-f

Potser l’ombra d’un vol

Deixa un comentari
Tal vegada, una ombra rabent
avança arran de terra
i s’allunya fins a escolar-se
en unes Pàgines Futures.

Allà dalt, un tènue quest
sembla ocultar, fugaç,
el Sol a la mirada.

Ningú mai no sabrà
si cap ocell – i quin –
ha fet alçar el vol a les Paraules.

Aquesta entrada s'ha publicat en Ocells el 17 de maig de 2014 per toni-f

Nova veïna

Deixa un comentari
Gràcil, menuda,
amb la pols de mil camins sobre les ales,
acabada d’arribar,
passeja, encara encuriosida,
per la breu pineda de la Plaça.

Des de més enllà del Bòsfor,
de paisatge en paisatge,
la tórtora ha trobat,
finalment,
l’Arcàdica Babel.

Benvinguda a Gràcia!

(Per a Jordi Altarriba)

Aquesta entrada s'ha publicat en Ocells el 23 d'abril de 2014 per toni-f

Enigmes còrvids

Deixa un comentari
Rastres de la nit d’anit?
Guaties de la foscor vinent?

Perquè obscurs?
A qui la negror espanta?
A qui la no-negror?
Sou Temps?
Saviesa?
Memòria de l’Inici?
Records d’abans dels Records?

Convideu al Zènit
des d’on veure el Tot?

Aquesta entrada s'ha publicat en Ocells el 18 de gener de 2014 per toni-f

Vindran estols de pardals feliços

Deixa un comentari
Baladrers. Esvalotats. En grupets de quatre o cinc o, potser, en colles de quinze, de vint… Quina quadrilla!

Arribaran desordenats, sense saber d’on vindran, ni on aniran. S’aturaran aquí com podran no fer-ho, o aterrar una mica més enllà. O més ençà. Poc després, qui sap si en vindrà un altre, tot sol, com despistat. I s’afegirà a la resta. I s’hi confondrà.

Enjogassats, belluguets, s’empenyeran sense malícia. Espigolaran el terra sense saber ben bé què hi buscaran, si és que hi buscaran alguna cosa. Pujaran, baixaran, s’enfilaran per tot arreu, en equilibris impossibles. Cauran, hi tornaran o ho deixaran córrer.

Aleshores, sense motiu aparent, alguns s’aturaran un instant en mig d’un gest.

Pau parcial, imprevista i efímera.

Quina piuladissa sense ordre ni concert! Estaran contents. Semblaran riure. En tot cas, xerraran, interrompent-se els uns als altres. El gust de sentir el propi cant?

De sobte, sense que hagi passat res, almenys que ho sembli, obeint potser a una indicació imperceptible, un d’ells alçarà el vol, i després dos més, i finalment tota la resta. Apressats, velocíssims.

Adés amuntegats, adés dispersos, marxaran en una direcció desconeguda, amb certesa arbitrària i atzarosa.

Llavors, pensarem: “Goita! Ja no hi són!”  

Aquesta entrada s'ha publicat en Ocells el 15 d'abril de 2013 per toni-f

Gavina urbana

Deixa un comentari
Sentors de mars
sobre el bosc d’antenes.
Ecos de llums llunyanes.
Memòries d’horitzons?

Malgrat el batre alat,
– poderós, tranquil, segur,
molt alt –
res no sembla somoure
la inacabable successió
d’ones de pedra.

(Ben endins, si escoltem bé,
sentim com hi ressonen
les odes antigues.) 

Aquesta entrada s'ha publicat en Ocells el 22 de gener de 2013 per toni-f

Amb fils de nit, en el cel blau

Deixa un comentari
Com penèlopes, cada estiu, les orenetes, amb fils de nit, broden en el cel blau el bellíssim tapís dels estels.

La seva tasca és infinita; la seva fe, inalterable.

Els resultats, aparentment invisibles, reapareixen cada nit.

En la llum, incansables, van i vénen, van i vénen, van i vénen.

Aquesta entrada s'ha publicat en Ocells el 18 de juliol de 2012 per toni-f

Bellesa sobtada

Deixa un comentari
Inesperadament, enmig de les cabòries quotidianes, un parell de cueretes passaven l’espona a la cantonada, com si esperessin algú.

Primetes, elegantíssimes amb el seu plomatge blanc, gris i negre, com qui no vol la cosa, passejaven amunt i avall, tot lluint desmenjadament les seves llargues cues i amb el cos en perfecte equilibri sobre les fràgils potes que movien amb sorprenent rapidesa.

Aquesta entrada s'ha publicat en Ocells el 28 de gener de 2011 per toni-f

La merla ha tornat

Deixa un comentari
Aquest matí, tot creuant la Via Favència, en el grup d’arbres que fa menys esquerp el breu passeig central, per primer cop aquest hivern, he sentit cantar una merla.

Els seus refilets virtuosos anuncien que ha tornat entre nosaltres per a evitar el cruel fred del Nord. Ara convocarà la femella i construirà el seu niu en un racó secret.

Dintre d’uns mesos, m’adonaré potser del seu silenci. Haurà marxat. Feina feta.

L’any vinent però, per aquestes dates, tornarà a ser aquí.

Aquesta entrada s'ha publicat en Ocells el 1 de gener de 2011 per toni-f