Solcades

Eduard Solà

Poemes

Guaiteu els núvols blancs

2 de desembre de 2020

Tinc l’ànima del cel rogent i només l’Esperit em salva: Déu, Jesús, la seua pau que em retorna quan reso i sento que el temps i la joia, la grandesa del Parenostre, s’enlairen al bell mig dels oceans assedegats d’amor i tendresa i de sobte ja no cal témer res. Guaiteu els núvols blancs dels

Llegir més

L’ombra de les oliveres

2 de desembre de 2020

L’ombra de les oliveres em guia la mirada cap a la lluna i sospito que em vol a soles, en la meua quotidiana solitud, per passar acompanyada la tristesa d’aquesta nit de tardor il•luminada. I no em reca pas la seua voluntat, sinó la meua temença en l’oblit de les meues esperances mesclades en un

Llegir més

Tingues a punt la tristesa

21 de novembre de 2020

Tingues a punt la tristesa a la finestra del menjador per foragitar-la ben lluny així que arribe la tardor. I tingues una manta a prop perquè la nit és gelada allà on habiten les bestioles que se senten però no es veuen. És ben gelada i màgica, la nit i la seua aurora, és un

Llegir més

El poema de la tardor

11 d'octubre de 2020

És tant fastuosa la llum i el diumenge és tant solemne que les cames em fan figa així que el sol del migdia llença l’àncora en el meu cap, que és una magrana gegant, i els ulls absents se m’acluquen o moren i ressusciten quan un núvol ho canvia tot per acollir-me l’ànima. El poble,

Llegir més

Les tisores que retallen els mapes

8 d'octubre de 2020

Les tisores que retallen els mapes o les filigranes de les baranes de la menuda golfa de ta casa em recorden que tinc la sort de viure. Les tisores que esguerren tots els mapes em recorden que el viatge és massa curt o que allò que aprofita és la templança, les ganes d’estimar, el desig

Llegir més

Els núvols, vulgues o no, baden

15 de setembre de 2020

Condueixo per carreteres amb senyals confusos i antiquats. Tant se val si tot va ser un somni que a la fi vaig deixar en mans de Déu. Semblava un matí sense boira, però en fer-se tard començà a ploure i la terra molla ens va salvar als dos de no anar a raure barranc avall

Llegir més

Lo sol s’emmiralla

5 de setembre de 2020

Lo sol s’emmiralla en la nit més fosca del mes de setembre.   Fem un carajillo, un banyat de Terry, ara no és gaire tard.   Les aigües que vindran canviaran les hores per dies sense mar.   Començo a pasturar cabres de Rasquera que aviat han de parir.

Llegir més

Esbós de la solitud

30 d'agost de 2020

Fes-me pensar en les coses mentres cuses samarres: En lo vent que ha fet avui i el povalet de verdet que cal llençar a l’aviram abans de fermar el cavall a la pleta dels corders, ara, després de sopar. Fes-me pensar en la xamba que el gat de casa tindrà quan s’escapolirà sol entre la

Llegir més

Ai, desig d’anar més amunt

28 d'agost de 2020

Ai, desig d’anar més amunt i trobar-me enmig dels núvols o envoltar-me d’una lluna que em porte al firat dels somnis i obrir la porta més blava.   Ai, desig de vespres silents que s’emmirallen en l’aigua. Ai, camins coberts d’espígol. Les paraules campen soles i els moixons se les emporten.   Ai, matí que

Llegir més

Les estovalles

14 d'agost de 2020

Matinen los grills quan van a dormir, matinen los anys que es van esfumant. Redols de peixos que viuen nedant, menjar per a pops que viuen rumiant. Ja arriba l’hora d’aprendre a volar, les platges s’omplen amb estiuejants. Cavallets de mar, animals estranys que viuen al mar, no s’ofeguen mai. Galeres i sargs, sèpies i

Llegir més