Toni Roderic

Des de La Marina Alta, en verd

15 d'abril de 2013
0 comentaris

Quan l’escarni el feien ells

No vaig sentir mai a aquest portent de l’oratòria popular que és González Pons queixar-se de l’escarni quan ho feien els de la seua corda. Ni a ell ni a cap membre del PP. Em refereixo, és clar, a les agressions, insults, amenaces, atemptats que van haver de patir, Joan Fuster i Sanchis Guarner, la llibreria Tres i Quatre, d’una banda i els progressistes i universitaris valencians d’una altra -la mort de Guillem i Miquel-, durant diversos anys en el que es va anomenar la Batalla de València. I que van tindre uns protagonistes molt destacats per acció, omissió i/o complicitat: Guerra, Abril, Attard, GAV, UV, Reina i tutti quanti de la dreta espanyolitzant més tronada. I sense que ni jutges ni fiscals ni policia fes mai res per esbrinar  -massa que ho sabien- d’on eixia la ferum.

Si tot això ho hagueren fet les plataformes que defensen la lacra social dels desnonaments o qualsevol altra de democràtica i a favor de les llibertats, hauria aparegut un fiscal general, uns delegats del govern, un ministeri de l’interior, una Cospedal i un Pons fastigosos, o un Garzón qualsevol i ens hagués laminat. De males maneres.
Fem el que siga per acabar amb ells perquè sinó acabaran amb nosaltres. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!