TocDeQueda

Pensaments, anècdotes i paraules aproximades

Èxit individual, fracàs col·lectiu

24 de setembre de 2019

El “fenomen” Ansu Fati no és cap novetat: de joves promeses de l’esport i, sobretot, del futbol n’estan plenes les hemeroteques. Sense anar més lluny, el jugador de Guinea no té el rècord de precocitat a can Barça: Martínez Alama va debutar amb el primer equip també amb 16 anys però 18 dies més jove.

Llegir més

Llorenç, el Mestre

10 de setembre de 2019

Vaig conèixer Llorenç quan feia 1r de Magisteri, allà per l’any 1996. La nostra professora de Didàctica General el va convidar per tal que impartís una conferència al voltant de la narració oral i l’art d’explicar històries. Tota la classe hi assistírem encuriosits i, des de la primera paraula, vaig quedar meravellat d’aquell home rialler

Llegir més

Rackete

9 de juliol de 2019

Admiració. Escric aquestes paraules embriagat d’admiració per una dona de 31 anys, llicenciada en Ciències del Mar i Doctora per la Universitat de Edge Hill que, malgrat el seu prometedor futur acadèmic i professional, decideix embarcar-se al Sea Watch i fer-se’n capitana per salvar vides en alta mar. Tanmateix, l’admiració envers Carola Rackete va més

Llegir més

Seguim, seguirem!

25 de juny de 2019

Encara no som prou conscients d’allò que hem aconseguit. Renovar el govern del Botànic era una missió d’allò més complexa a causa de la situació política a l’Estat espanyol, sobretot, després de la “jugarreta” de Ximo Puig d’avançar les eleccions valencianes i fer-les coincidir amb les Generals. Era una aposta clara per “espanyolitzar-les”, aprofitar la

Llegir més

Acabem la faena?

19 de maig de 2019

20 anys de corrupció política, econòmica i ideològica no es poden redreçar amb una legislatura. Ens ha donat poc més que per a treure al malalt de la unitat de cures intensives. Per això, necessitàvem com l’aigua 4 anys més de Botànic. Ara, després d’assolir aquesta importantíssima fita a l’abril, comença l’autèntica reconstrucció del País

Llegir més

Feu el favor de votar!

26 d'abril de 2019

Sense ganes o amb il·lusió; convençuts o sense cap convicció; motivats o amb tota la indiferència del món; per desig o per utilitat; amb el cap ben alt o d’amagat; per un motiu o pel contrari; per assolir un govern d’esquerres o per aturar el feixisme; amb les coses clares o plens de dubtes; per

Llegir més

Si no guanyem, serà pitjor que el 39…

14 d'abril de 2019

Sempre he tingut un gran respecte per les persones que, per motius ideològics, decideixen no exercir el seu dret a votar en unes eleccions. Sovint, és gent molt íntegra i de principis ferms que, senzillament, no creu en el sistema o no troba cap força política que represente les seues idees amb precisió. Tanmateix, les

Llegir més

Simbiosi de realitats

27 de març de 2019

L’atemptat de la setmana passada contra dues mesquites a Nova Zelanda m’ha generat un neguit insuportable. De nou, la barbàrie humana; la irracionalitat més inquietant. Un jove sense problemes aparents, en plenes facultats mentals i educat en una societat lliure, democràtica i segura decideix assassinar a sang freda un munt de gent que ni tan

Llegir més

“Miedo”

27 de gener de 2019

Mai no escric sobre música. Ara que hi pense, em sorprén perquè és una de les coses que més m’agrada d’aquest món i, generalment, hom tendeix a escrire al voltant de coses que li agraden. Tanmateix, és un fet: des que vaig comprar aquesta minúscula parcel·la del ciberespai -ara fa dotze anys- només en dos

Llegir més

Allà on passen les coses…

5 de desembre de 2018

N’he parlat diverses vegades en aquest bloc: tinc debilitat per conèixer com funcionen les coses per dins. Aquesta dèria m’ha portat a formar part voluntàriament d’una mesa electoral, a treballar un parell de dies en una fàbrica de galetes i a observar amb curiositat els budells mecànics de cabines de telèfon, màquines de cafè i

Llegir més

Una destral i dos filles

5 d'octubre de 2018

No m’agrada de llegir cap notícia relacionada amb la violència domèstica: amb els titulars en tinc prou. L’estòmac no em dona per a més. I si hi ha criatures pel mig, encara menys: el mal cos que em genera és insuportable. Tanmateix, l’escabrosa curiositat ha estat superior al fàstic i l’enuig en l’últim cas d’aquesta

Llegir més

La clau que obri tots els panys… de l’escola

31 d'agost de 2018

En passar aquest cap de setmana, encetaré un nou curs a l’escola. Enguany, però, és una mica especial perquè, degut a la meua excedència, feia més de tres anys que no estrenava el curs al setembre. A més a més, també estrene escola i no una escola qualsevol: el CEIP Cervantes de València és una

Llegir més

“No existe el deber de conocerla”

19 de juliol de 2018

Heus ací l’orige de tot plegat: el pecat original de la nostra maltractada llengua. “No existe el deber de conocerla”, argüeixen els jutges del Tribunal Suprem per derogar diferents articles de la llei valenciana que volia normalitzar i fomentar l’ús del valencià entre el personal de les nostres administracions -encara ara, 35 anys després de

Llegir més

LÀ necessitÀvem com l`Àigua

10 de juliol de 2018

Dimecres passat vaig assistir a una sessió de rodatge del programa infantil “El Cau de les Feretes”, del qual en sóc co-creador i assessor pedagògic. No puc dir massa res sobre les característiques d’aquest per qüestions de secret professional. En tot cas, si tot va bé, el programa començarà a emetres en À. el proper

Llegir més

Vergonya, graduats, vergonya!

14 de juny de 2018

Ahir vaig acudir a l’acte de graduació de l’alumnat  d’Educació Infantil de Magisteri de la UV. L’opinió que tinc d’aquesta mena d’esdeveniments és tan negativa que prefereix no usar cap adjectiu per evitar que se m’escape una barbaritat. Només diré que, en la meua opinió, representen l’antítesi d’allò què hauria de ser un mestre: elitisme,

Llegir més