Vida encesa

Eduard CasasPoemari de la mà de mil vides. Totes intenses. Quina combinació d'harmonies, d'atzarosos elements, precipiten que una persona pugui crear poesia? Molts factors sense dubte, però un de molt potent, és el desig, l'impuls imparable de veure fins on un mateix, el poeta, és capaç d'aixecar tota la força emotiva que conté el seu llenguatge per a transmetre els sentiments, les sensacions de tot un món de valors, que van més enllà de la nua quotidianitat d'aquesta societat cada cop més banal que ens rodeja i que ens imposa un model de interrelació buit, envejós i egoista. Llavors, el poeta malda per a retornar el nom de cada cosa, de les viscudes i de les desitjades, amb valors altament humans, altament satisfactoris, altament íntims. " He mirat, un altre cop, darrere els fulls que escric i sempre t'hi trobo" Esperones, us hi trobeu a gust. © Lletres Eduard Casas Gassó

19 de març de 2020
0 comentaris

Adolescència

 

 

Adolescència

 

Tant d’empènyer,

tant d’insistir,

en recórrer de pressa la vall

per a assolir  els cims,

que oblidàrem  els banys als gorgs

i collir maduixes als marges jolius.

 

Pensàvem,

que el temps no existia,

que l’energia dels nostres braços

tot ho abastava.

 

Ens repetíem

-un i altre cop-

les mateixes coses,

fins  a fer-les les nostres realitats.

Ens sabíem únics.

 

Ara , hem après

que som al temps de les maduixes,

i que dins el gorg,

seguim sent adolescents.

 

Desembre 2016

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!