Solcades

Eduard Solà

Com antes (I)

19 de desembre de 2020

Hem dinat peus de porc i en acabat he fet allò que feia ma iaia Ramoneta, allò de sense dir res prendre unes tisores i un cabasset i tornar somrient amb uns brotets de romaní i farigola que col•locava sobre les brases del foc a terra amb un cert ordre, no de qualsevol manera. I

Llegir més

L’ànima tolida

14 de desembre de 2020

Avui he tingut un somni que m’ha deixat tolida l’ànima i la raó i ara cerco en el silenci una mica d’escalf per a l’enteniment. Un xic de calma després de du al molí una bona pesada d’olives que a rossegons he carregat esta vespra. Mentrestant, les hores reforcen la idea que ha estat un

Llegir més

Apunts a la vora del foc

9 de desembre de 2020

I Lo temps ha passat de llarg. Millor. D’una altra manera los camins haurien desaparegut, coberts d’argelagues, matisses i romaní. Los dies haurien esdevingut més tristos, més lents, més sorollosos. Bé, potser no. Potser no hauria estat ben bé així, però és segur que ara no estaria ací, davant d’este foc, escrivint després de fer

Llegir més

Guaiteu els núvols blancs

2 de desembre de 2020

Tinc l’ànima del cel rogent i només l’Esperit em salva: Déu, Jesús, la seua pau que em retorna quan reso i sento que el temps i la joia, la grandesa del Parenostre, s’enlairen al bell mig dels oceans assedegats d’amor i tendresa i de sobte ja no cal témer res. Guaiteu els núvols blancs dels

Llegir més