Solcades

Eduard Solà

24 de setembre de 2020
0 comentaris

Gràcies a Déu i a la Ciència

Es veu que l’altre dia (entrada ‘Quina serenata!’) vaig agafar fred fent vivac i ho he pagat amb un setmana de febrícula, febre, febrada, lo següent, i no poc amoïnat per ma filla Aran, que durant estos dies no ha pogut anar a classe. Per bé que les dues PCR’s de Covid-19 han anat sortint negatives i mentres passava d’un diagnòstic d’angines a un de pneumònia, tot ha anat girant a millor.

Ahir a la vesprada la febre va desaparèixer i avui puc dir que ja torno a ser jo després d’un llarg impàs on no he escatimat el temps per transfigurar-me en monjo benedictí del segle XIII o un obrer d’una fàbrica tèxtil (la meua fàbrica imaginada de ‘Balanç fins a la matinada’, d’en Pedrolo), entre altres rols que la febre em servia en safata i el meu subconscient s’hi arrapava com si no preveiés un demà.

A estones de mig enteniment intentava escriure, però estava tant alienat que no podia acabar ni una frase. Finalment, l’ingrés a l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa m’ha salvat d’acabar més boig que no pas soc en la normalitat i sense necessitat de moure’m gaire de casa.

De fet, només volia escriure per donar les gràcies de tot cor a tot lo personal -infermers, infermeres, metges, metgesses, tant de l’Hospital com del CAP- que han tingut cura de la meua salut, per la seua gran humanitat i la seua gran professionalitat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!