Memòries d’un pres català que no us contarà cap conseller

Blog diferent per no deixar-te indiferent

I-1. INCÍS. Compte a Twitter clausurat. Haurem de fer-ne les vegades aquí alhora que explicar tot plegat

Publicat el 29 de març de 2019 per Joan Carles Mestres

Fa més d’un mes que vaig deixar escrit que, en homenatge als innocents presos polítics, que duen més d’un any en presó preventiva i que estan sent jutjats, deixaria de publicar durant un temps.

Bé, aquest temps ha passat, però per no interferir en l’anàlisi ni dispersar l’atenció de la farsa del judici contra Catalunya, no continuaré, com avançava, parlant de les meves memòries de la presó. Resultat, tanmateix, d’un parell de judicis-farsa més, però que en aquests moments no són motiu d’interès.

Mes sí que em veig obligat a denunciar, si és que encara no fos clar, la censura per amagar la realitat. En particular, m’acaben de clausurar el compte de Twitter per un tuit.

Evidentment, cal posar-nos en situació i antecedents, atès que els tenim (per a major honra i glòria meva, com sempre dic i espero que no resti ni un bri de dubte a aquells que em seguiu o de tant en tant em llegiu).

Tot s’esdevingué per l’actuació del dissabte 23 de març d’una colla d’encaputxats i amb ulleres o emmascarats. D’aquelles brigades d’arrenca-llaços que vèiem a les notícies després de les seves actuacions d’au nocturna amb armes blanques, amenaces, molts conats de violència i alguna agressió inclosa.

No feia gaire, ja havien protagonitzat un altre acte delictiu i fortament agressiu quan, amb la disfressa habitual, van gosar traure amb un llarg ganxo (delicte flagrant i mai no entendré, i més pel fet de ser molta colla –més motiu encara, crec que a partir de 3 és banda. I era banda armada i més o menys organitzada–, com no se’ls va detenir a l’instant) la pancarta que exigia la llibertat dels innocents presos polítics ara jutjats a l’Ajuntament de Barcelona, per bé que, després d’un estira-i-arronsa amb funcionaris de l’Ajuntament, i algun petit incident, no van assolir el seu objectiu d’endur-se la pancarta.

Després d’aquest fracàs, per la mateixa frustració i assedegats de violència per l’odi i fel que arrosseguen, intentaren fer el mateix, arrossegar-se com a éssers rastrers que són en massa, cap a l’altre costat de la plaça, amb la confiança que els atorga la total impunitat (sempre i quan no parlin en català) amb què delinqueixen i provaren de despenjar una pancarta amb el missatge tan subversiu com l’exigència de llibertat per als presos polítics i de suport als exiliats. Aquest cop ni la despenjaren, però com abans, no foren ni identificats. Com sempre per aquestes contrades, el món a l’inrevés, innocents a la garjola i delinqüents al carrer.

Clar que tot deu ser relatiu. Com va dir un GC que, com la resta –a part del relat– no recordava res al judici i tingué la immensa barra de preguntar-li a l’advocat per què li preguntava allò, «el tiempo es relativo». Serà perquè ha estudiat les teories d’Einstein.

Amb aquests antecedents, de deshonra, dolor intern i amargor, i sabent-se posseïdors d’un impudor total, qual Junta Electoral Central, aquest 23 de març es desplaçaren de nou a la Plaça de Sant Jaume, com sempre en massa (això sembla que és agreujant, oi?, o sols si és ‘tumultuosa’ i mira amb odi?) i convenientment disfressats (pel que els ha de passar…) per abocar-hi un fotimer de bosses amb llaços grocs. Prou miserable és la vida d’aquests elements que sols viuen moguts per l’odi i l’enveja i que s’estimen més continuar amargats tota la vida abans que els que són feliços continuïn sent-ho.

Però …ells al carrer, ves. I què passà, doncs, el 23?

Què passà perquè qui passés per delinqüent, o vés a saber què, fos un humil i innocent servidor? Doncs que esbombaren per Twitter que ho havien fet per denunciar la contaminació que representen els llaços grocs. I clar!, em vaig veure impel·lit, tot i saber que això comportaria un cert temps, tot i saber que no llegiria tot el que se’m respongués i molt menys a tots respondria, a contestar, i com m’agrada ser concís i no m’agrada ser groller, vaig optar per un missatge suau però diàfan. No em vaig molestar ni a fer poesia ni tirar d’ironia …per què perdre temps amb amargats?

L’innocent, en el més ampli sentit del terme, tuit (en singular, perquè encara que l’avís parli de 2, el 2n. és el mateix, doblement denunciat, però aquest és l’únic tuit pel que m’han pogut denunciar amb resposta positiva per part de Twitter), era aquest:

Doncs m’han tancat el compte, segons em diuen, per incitació al suïcidi!

I mira què n’he dit, de grosses a Twitter! Jo mateix em feia creus de no haver estat denunciat per tot el que havia …diguem ‘dedicat’, tot adreçant-me als meus objectius predilectes, a tot aquell que es distingís com a gran botifler (això sí, tot dit amb el millor gust possible, com es diria a El show d’en Kenny Everett de TV3, si encara es pot dir TV3 sense incórrer en comissió de delicte. I, a ser possible, dit amb rodolins, de qualitat discutible). En 3 paraules, amargat, delinqüent i rastrer. Personificats en Rivera, Arrimadas i el major botifler, i per això mateix, el més gran amargat, delinqüent i rastrer, ell, l’únic, irrepetible i inefable Pepe Borrell (i a partir d’ahir -per acabar amb rima he hagut d’esperar a l’endemà de l’escrit per no faltar a la veritat-, poc coneixedor dels termes jurídics en anglès i pitjor conversador. I cregut i mal perdedor, a més a més). Del primer, cada cop menys, viu a l’estranger i poc que li faig cas, amb la segona, que el segueix i segueix el camí mateix, tindria un destí similar, encara que sí m’hi vaig acarnissar durant un temps, per bé que si bé li vaig dir de tot, reconec que va ser implícitament.

Com dic, no m’agrada emprar paraules malsonants, ho trobo poc elegant, més propi d’ignorants que no tenen altres arguments que l’odi, l’enveja i grans ignorància i incultura. Però sí, li vaig dir de tot, i això va ser explícit en un missatge, que al proper lliurament explicaré, adreçat a ella perquè em denunciés. Però com tenim antecedents, aquests es basen en la meva estada en presó.

(Continuarà. Demà)

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *