FINESTRA FOTOGRÀFICA

El destí natural d'una fotografia és ser mostrada, i encara millor si alhora pot transmetre algun missatge o ajuda a expressar una opinió.

8 de setembre de 2020
0 comentaris

El perfum del llorer

8 de setembre, 2020

Màxima sensibilitat, amor filial, tendresa … I una enyorança que no defuig però el destí marcat, la realitat. El pas del temps i l’empremta d’una mare, experiències i records que semblen poder encabir-se en el palmell tancat la mà, però que intenten esmunyir-se entre els dits. És una tasca enorme atrapar en un sol poemari tot el rastre d’una vida, però la nostra Maria Victòria ho fa amb aquella senzilla naturalitat dels mestres:

“Inicials brodades / tossuda   permanència / contra el pas   del temps / vincles   que deixen tacte / mirada mil·limètrica / sense errades.
Els ulls clavant llinatges / amb el fil d’una aranya.
El perfum del llorer / escampat entre els plecs”.

Del poemari “El perfum del llorer”, (de Maria Victòria Secall. Edit. Neopàtria, 2018).


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *