tempus fugit

de tot i de res

10 de desembre de 2020
0 comentaris

era

Era, un agostat dia d’un dels dies de firaires ocupant, per les festes patronals, l’ampli espai urbà.

Era l’àvia i la neta com sempre junt amb el nucli familiar allà hagi de menester estar per guanyar-se el jornal.

Era, la manera d’estar assegudes, el llenguatge corporal de la senilitat tal vegada farta d’haver vist i viscut tant i, el de l’adolescent llegint un TBO qui sap si preludiant lectures més profundes que encara, avui dia, l’ajudin a passar el tràngol vital fins a aconseguir la senectut de la iaia que l’atipi d’haver vist i viscut tant.

És l’enigma 57, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *