Tot això són pel·lícules

bloc sobre cinema en català, dvd i coses...

3 de juliol de 2009
0 comentaris

‘¿Quién mató a Bambi?’: tensió a l’hospital

S’edita amb uns quants anys de retard aquesta curiosa intriga, el principal enemic del qual poden ser les expectatives. Res a veure amb el neoslasher d’Alta tensión: ¿Quién mató a Bambi? és un film de suspens a l’europea, lent i lacònic, amb alguna pinzellada estetitzant.

Isabelle és una estudiant d’infermeria en pràctiques, afectada per uns vertígens d’orígen inexplicat. Després de diferents esdeveniments, comença a fixar-se en el doctor Philipp, de qui sospita. Un sisè sentit li diu que amaga alguna cosa, algun secret possiblement truculent. I poc a poc les sospites s’aniran convertint en certeses, a mesura que se succeixin diversos successos inesperats a l’hospital en el qual tots dos treballen.

Guionista miscel·lani de Harry, un amigo que os quiere o Bon voyage, el director de Joyeux Noel trenca alguna expectativa amb una intriga estranyament lenta, amb pinzellades esteticistes i una considerable contenció de la morbositat. L’autor no aposta per la sensualitat i la violència gràfica i, sense defugir-les del tot, aposta molt més per l’el·lipsi que per l’explicitesa. A mesura que desenrotlla la història, l’espectador va descobrint uns protagonistes ques es comporten rarament. Segurament procurant aixecar una rara i desviada història d’amor, més de gestos que no pas de paraules, Marchand deixa el progrés de la trama en mans d’una víctima que no vol denunciar un assassí, i d’un assassí que no vol matar a qui el pot comprometre. Al final, l’atzar haurà de prendre partit per decidir.

L’intent del director resta com un apreciable intent de rebaixar el ritme dels productes d’entreteniment. En un marc de terrors hipervitaminats que cerquen la intensitat, ¿Quién mató a bambi? sembla proposar una altra cosa: jugar amb la impaciència de l’espectador donant espais a la creació d’atmosferes i el dibuix de personatges. El resultat és difícilment apassionant, potser massa extens, però raonablement diferenciat i amb una certa personalitat pròpia gràcies a les decisions estil·lístiques dels seus responsables.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!