Tot això són pel·lícules

bloc sobre cinema en català, dvd i coses...

26 de març de 2010
0 comentaris

‘Un cuerpo en el bosque’: convincent ‘noir’ nacional

Amb el retrocès comercial del suport DVD, la majoria de les editores videogràfiques duen una política de llançaments cada cop més conservadora. Per això és especialment benvinguda la recuperació d’Un cos al bosc, l’única (i molt recomenable) obra de ficció del Joaquim Jordà madur. L’ha editada Filmax amb el seu títol castellà, Un cuerpo en el bosque.
Abans de retornar triomfalment al primer pla del cinema d’autor amb el documental Mones com la Becky, Joaquim Jordà va realitzar amb molta intel·ligència la que va ser la seva segona i última obra de ficció trenta anys després de Dante no es únicamente severo. El veterà director va dur a la Catalunya interior una narració amb molts elements de les intrigues a l’estil de Georges Simenon (o de Claude Chabrol): un assassinat agita un món aparentment en calma, i fa aflorar tensions que restaven ocultes. Un cuerpo en el bosque no solament tracta del teixit de relacions entre personatges i el «qui ho va fer»: també hi emergeix un masclisme ancestral, i discursos classistes i racistes que apunten (i disparen) sense dissimular a una Catalunya benestant, rabiosament conservadora i desconfiada.

Una tinenta de la Guàrdia Civil, que, a més de les reticències pel seu sexe, ha de suportar la rèmora de provenir d’altres contrades, investiga la mort d’una jove considerada més aviat promíscua: resseguint l’última nit de la noia, aniran desfilant els sospitosos (la seva parella, el pare de la seva parella, un amant casual…) i les possibles motivacions d’aquests. El film és consistent, mesurat, amb el distanciament i el rebuig a l’efectisme que ha caracteritzat una certa tradició del thriller europeu, i alguna escena contundent que retrata amb fredor un acte brutal. De sabor clàssic, amb una simpatia per l’outsider i una resolució que recompensa la transgressió també molt pròpies del gènere, mostra pocs punts febles deixant de banda l’histrionisme que tenyeix les intervencions d’algun dels intèrprets.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!