Tot això són pel·lícules

bloc sobre cinema en català, dvd i coses...

2 de febrer de 2010
0 comentaris

Uns Gaudí sense sorpreses

Tres dies amb la família, Garbo, l’home que va salvar el món i Las dos vidas de Andrés Rabadán van ser les principals triomfadores. REC 2 va ser la cinta més premiada, amb quatre guardons tècnics.

Molt poques sorpreses van esdevenir en la segona edició dels premis de l’Acadèmia del Cinema Català. Com s’esperava, la pel·lícula de la debutant Mar Coll, amb un número limitat de nominacions però totes elles de gran importància, va endur-se tres dels grans premis: millor pel·lícula en llengua catalana, millor directora i millor protagonista femenina (Nausicaa Bonnín). Era una proposta transversal, de qualitat i també accessible, i va fer valer les seves virtuts en absència d’una aposta rupturista d’entitat com El cant dels ocells, vençedora l’any passat.

La llista de nominacions, d’alguna manera, ja explicava la possible història: Trash, XTREMS i The frost éren les obrés més esmentades, però la gran acollida que ha rebut per part de crítica i públic Tres dies amb la família i el bon acabat formal de REC 2 semblaven presagiar que els films de Torras, Folk & Riedweghan i Audí s’haurien de conformar amb ben poca cosa. L’absència de Mapa de los sonidos de Tokyo, de la tant exitosa com controvertida Isabel Coixet, semblava limitar el joc i comportar que molts dels guardons tinguessin destinataris clars. Els premis actorals (Bonnín a banda), semblaven la gran incògnita, com també romania obert el de millor guió.

 

S’esperava que Los condenados fos considerada millor pel·lícula en llengua no catalana, i així el director Isaki Lacuesta, premiat per la seva tasca com a coguionista de Garbo, l’home que va salvar el món, va fer doblet. Garbo, una de les sorpreses de l’any cinematogràfic gràcies a la seva agilitat, l’atractiu de la seva temàtica i un muntatge molt creatiu, aconseguí també el premi al millor documental. Las dos vidas de Andrés Rabadán va rebre tres de les quatre estatuetes dirigides a intèrprets, que van anar a mans d’Andrés Herrera, Clara Segura i Àlex Brandemühl.

 

I sí, les multinominades The frost i Trash van haver de consolar-se amb guardons tècnics de qualitat (fotografia en el primer dels casos, per a David Omedes; música original en el segon, per a Santos Martínez). El debut de Ferran Audí, de molt bona factura, també va ser distingit en l’apartat de direcció artística a banda de pel seu bell treball de fotografia. XTREMS, una altra multinominada, va quedar exclosa de la foto de família, mentre que l”exitosa REC 2 va copar els altres guardons tècnics (so, maquillatge, efectes especials i muntatge) fins a convertir-se en la producció més present al palmarès. La producció de Salomón Shang Cinéclub tampoc se’n va anar amb les mans buides (millor direcció de producció). Déjame entrar, una revisió nòrdica del mite vampíric amb remake en camí, va ser considerada millor pel·lícula europea en una elecció presumiblement ajustada (Slumdog millionare i Moon també semblaven tenir bones opcions). I Sílvia Quer (Febrer) va veure distingida la seva 23 F, el dia més difícil del Rei, millor producció televisiva. L’estimulant V.O.S. de Cesc Gay, finalment, es va quedar sense cap recompensa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!