Memorandum

Jaume Vall

L’editorial d’avui

Gràcies Sr. Partal per haver escrit un text com el d’avui : Els dels últims cinc anys. Molts  hem viscut en els nostres pobles i ciutats el que s’hi explica. Tots els nous sobiranistes han estat benvinguts. Tots  s’hi han incorporat  amb un somriure generós  i, al mateix temps, amb una determinació envejable.

El corrent del riu principal i tant d’afluents que s’hi han incorporat amb força nova no es mereixen que ara hi hagi una presa que contingui una energia tan gran.

 

 

 

D’alguna manera, la propaganda electoral d’Unió era certa. A Catalunya som gent de seny. De rauxa , també. Però habitualment som gent de seny.
El que ja resulta més discutible és si la definició de seny que tenen els d’Unió és la mateixa que la definició de la resta dels catalans.
En cada moment històric actuar amb seny significa comportar-se de maneres diverses. Per exemple:

El 1711 l’assenyat va ser revoltar-se contra el fet de tenir un rei borbó, i aliar-se amb els austriacistes.
El 1714 l’assenyat lluitar per la llibertat, sabent que potser es perdria. Després de l’11 de setembre, l’assenyat va ser persistir en el treball, la indústria i el comerç i a reedificar la ciutat.
(El 1789 aquí al costat, a França, l’assenyat va ser fer la revolució.)

El 1808 l’assenyat va ser lluitar contra la invasió francesa.
El 1848 l’assenyat va ser imitar la industrialització de la G.Bretanya, i arriscar-se com a bons emprenedors i posar vies de tren.
El 1890 l’assenyat va ser fundar ateneus i lluitar per la classe obrera.
El 1914 l’assenyat va ser tirar pel dret i anar creant “estructures d’estat” per mitjà de la Mancomunitat.
El 1931 l’assenyat va ser recolzar l'”avi” Macià per deslliurar-se del nacionalcatolicisme espanyol.
El 1936 l’assenyat va ser lluitar contra el feixisme.
A partir de 1939 el seny va ser lluitar clandestinament per a la supervivència cultural.
(El 1991 l’assenyat va ser declarar la independència d’Eslovènia i les 3 repúbliques bàltiques).
El 2009 l’assenyat va ser veure i viure com la gent d’Arenys de Munt desafiava la Delegación de Gobierno, i celebrava la consulta perquè Catalunya sigui un estat independent.
El 2014 l’assenyat va ser començar a comptar-nos sense por a un estat de democràcia afeblida.
El 2016 el seny és comprometre’s a complir el mandat de les urnes i redactar una Constitució Catalana, i organitzar-se per votar-la el 2017.

Sí, els catalans som gent de seny, i acostumem a fer el que toca fer.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per jaumevall | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent