El clot de les Ànimes

Llengua i circumstàncies

D’ací a pocs mesos, tot resolt (3)

Fabra

[Aquest article, com els dos precedents, l’he escrit conjuntament amb l’amic i col·lega Francesc Esteve i Gómez, de la Universitat de València. Com veureu, era una feina que demanava quatre mans, pel cap baix.]

Aquestes dues setmanes passades hem mirat d’estudiar la construcció d’ací a, a partir sobretot de la proposta de Joan Solà de diferenciar l’expressió d’un període de temps a partir del moment present, en què segons ell cal emprar d’ací a o d’aquí a («Ho has d’haver acabat d’aquí a Nadal») de l’expressió d’un moment al final d’un període, cas en què proposa d’emprar d’ací o d’aquí, sense la preposició a («Vindré d’aquí una estona»).

Després d’haver comparat aquesta construcció amb locucions afins i d’haver observat el fenomen en exemples antics extrets de fonts escrites, avui veurem com ens la presenten els diccionaris i gramàtiques principals.

En tots els diccionaris que hem consultat, hi surt d’ací a (d’aquí a) en exemples i, en alguns casos, amb subentrada pròpia.

1. Diccionari general de la llengua catalana (Fabra). La locució hi surt exemplificada i, amb el significat de «moment», definida després dels exemples («al cap de»). Sempre amb la preposició a.

«aquí […] En el moment present (marcant el principi o la fi d’un espai de temps). D’aquí a Nadal. Fins aquí no ha plogut pas tant com creies. | D’aquí a vuit dies, a una setmana, a un mes, a un any, al cap de vuit dies, d’una setmana, d’un anys, a comptar des d’ara.»

2. Diccionari català-valencià-balear (Alcover-Moll). Tots els exemples que ofereix contenen la a.

«ací […] III. Aplicat al temps, equival a ara, designant el moment present. S’usa sempre combinat amb altres adverbis o preposicions, com fins ací, d’ací en avant, etc. […]. De assí a tres dies [Gazophylacium Catalano-Latinum, 1696]»

«aquí […] III. Aplicat al temps, significa: 1. Aqueix moment. […] Sabeu vosaltres que de aquí a dos dies se farà la pasca [La sanctissima passio de nostre senyor Jesuchrist…, segle XVI], D’aquí a un quart se comensa, [Emili Vilanova. Obres completes, 1906-1907

3. Diccionari de la llengua catalana (IEC). La locució hi surt definida, en les veus ací i aquí, i també usada en alguna altra entrada. Sempre amb a.

«ací […]2 1 adv. Marcant el principi o la fi d’un espai de temps, en el moment present. D’ací a uns dies us contestaré.» (*)

«aquí […] adv. En el moment present, marcant el principi o la fi d’un espai de temps. D’aquí a Nadal. Fins aquí no ha plogut pas tant com creies. […]  d’aquí a loc. prep. Al cap de (un espai de temps) a comptar des d’ara. D’aquí a vuit dies, a una setmana, a un mes, a un any.» (*)

(*) Noteu que, si d’aquí a hi té subentrada pròpia, d’ací a no en té. A més, la definició que hi ha a l’entrada ací i la que hi ha a l’entada aquí són pràcticament iguals («Marcant el principi…»), però els exemples, no: en l’un cas corresponen a la noció de «moment» («D’ací a uns dies us contestaré») i en l’altre, a la noció de «període» («D’aquí a Nadal»).

«breu […] [LC] en breu loc. adv. D’aquí a poc temps.»

4. Gran diccionari de la llengua catalana (Enciclopèdia). Hi surt definida o exemplificada. I, a més, apareix en alguna altra entrada.

«ací […] Moment determinat en una successió de temps. […] D’ací a tres dies us contestaré. […] d’ací avant (o d’ací en avant) A partir d’aquest moment.»

«aquí […] En el moment present (marcant el principi o la fi d’un espai de temps). […] D’aquí a Pasqua. 2 d’aquí a loc prep Al cap (d’un espai de temps) a comptar des d’ara. D’aquí a vint dies començaran les obres.»

«aviat […] 1 1 Al cap de poc temps, d’aquí a poc temps.»

«breu […] 2 en breu loc adv D’ací a poc temps.»

5. Diccionari normatiu valencià (AVL). Hi surt definida i exemplificada. I, a més, apareix en algunes altres entrades.

«ací […] 9. d’ací a loc. prep. Al cap d’un espai de temps a comptar des d’ara. Tornaran a vindre d’ací a deu dies

«breu […] 8. en breu loc. adv. D’ací a poc de temps.»

«hui […] 4. de hui en loc. adv. D’ací a. De hui en quinze dies inauguraran el nou local.»

«prompte […] 4. adv. Al cap de poc de temps, d’ací a poc de temps. Prompte vindrà

6. Diccionari de la llengua catalana ab la correspondència castellana i llatina (Pere Labèrnia, 1839)

«aquí. adv. […] de aquí al devant m. adv. Desde aquesta hora en devant.»

7. Diccionario valenciano-castellano (Josep Escrig, 1851). Hi surt exemplificada, amb la preposició a.

«así. adv. 1. Aquí. En este lugar. […] D’así [dend’ara, dend’este moment) á tres dies. De aquí (desde ahora, desde este momento) á tres días.»

Quant a les gramàtiques, per no allargar-nos, citarem només les dues més completes que s’han editat fins ara:

1. Gramàtica normativa valenciana (AVL, 2006). No s’hi fa cap referència explícita a la locució, però hi surt en tres exemples:

«L’avió ix per a Londres d’ací a vint minuts» (p. 204)

«Fins d’ací a una setmana no es reunix el comitè d’avaluació» (p. 208)

«Acabarem la reforma de la casa d’ací a dos mesos» (p. 237)

2. Gramàtica del català contemporani (2002)

Hi apareix més d’una vegada la locució d’aquí a. Per exemple, al volum 2, apartat 3.2.2.3 («Dixi de temps»):

«(iii) preposicions i locucions prepositives: fins ara, fins aquí, d’aquí a»

Però on en parla més extensament és a l’apartat 26.1.1.2 del volum 3 (p. 2.884):

«En català central, la preposició a de la locució d’aquí a no sol ser detectable fonèticament. Això és esperable amb una vocal neutra amb contacte vocàlic (cf.: Van venir [Ø] veure’ns), però podria ser una elisió ja fixada, si és sistemàtica.»

Aquesta Gramàtica del català contemporani fou dirigida per Joan Solà i publicada l’any 2002. Com veieu, la forma que propugna és d’aquí a, per més que s’hi consigni una elisió (és a dir, un fenomen fònic –no pas sintàctic–, com tants n’hi ha). 

Conclusions

Després d’haver estudiat les estructures semblants a d’ací a, els exemples de tots els temps extrets de fonts escrites i els diccionaris i gramàtiques editats fins ara, creiem no hi ha cap raó per a seguir la proposta del professor Joan Solà d’eliminar la a d’aquesta locució.

Si bé és cert que en tots els dialectes aquesta a no es pronuncia, estem convençuts que és per una raó fonètico-sintàctica: l’elisió d’una a àtona precedida d’una vocal tònica, fenomen molt freqüent en contexts semblants.

Si establim analogies amb estructures afins, o bé amb la mateixa estructura però amb elements intercalats, observem que la presència de la preposició en qüestió és indiscutible. Per una banda, tenim la construcció temporal d’avui en (o de demà en, de dilluns en…), en frases com ara «Arribaran d’avui en vuit»; és la mateixa estructura, amb la mateixa funció, i manté la preposició final (en aquesta cas, en). Per una altra banda, Joan Solà mateix admet que s’hi ha de mantenir la a quan s’hi insereix un adverbi, cosa que ens duria a propugnar «D’ací un mes», però «D’ací a gairebé un mes»; «D’ací un minut», però «D’ací a tot just un minut»… I, encara, si considerem el significat primari de la locució («des d’aquest punt fins a»), de caràcter espacial, observem que la presència de la preposició a hi és indubtable, per bé que Solà proposa d’eliminar-la també en oracions en què es mesura el temps. Això ens duria a defensar «D’ací al Penyagolosa hi ha tres quilòmetres», però «D’ací tres quilòmetres hi ha el Penyagolosa», la qual cosa trobem completament incoherent.

Així mateix, gràcies a una recerca simple, hem pogut comprovar o deduir que, originàriament, el significat temporal de d’ací a era «durant un període de temps comptat des d’ara» i que, al cap d’uns quants segles de propagació, va adquirir també el de «moment al terme d’un període de temps comptat des d’ara». Considerant-ho així, com una simple ampliació semàntica, no veiem per què cal escriure-ho de dues maneres distintes.

Pensem, a més, que un canvi com aquest –a parer nostre, gens fonamentat– menystindria un ús consolidat, que han seguit la immensa majoria dels autors contemporanis –si més no, els més representatius–, com demostren quasi totes les citacions de d’ací (a) / d’aquí (a) recollides pel Diccionari descriptiu de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans i el Corpus Informatitzat del Valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. I, en fi, invalidaria tot d’exemples recollits en diccionaris i gramàtiques, fins i tot la gramàtica dirigida per Joan Solà, autor de la proposta.

Jordi Badia i Pujol

Francesc Esteve i Gómez

___________________________

Si teniu suggeriments, podeu deixar un comentari més avall. Però és molt probable que la tramesa falli. Aleshores, us suggereixo que me l’envieu a jbadia16@xtec.cat i m’indiqueu si voleu que el publiqui. Si voleu rebre un avís cada vegada que hi hagi novetats al bloc, digueu-m’ho també per correu.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Llengua per Jordi Badia i Pujol | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent