El clot de les Ànimes

Llengua i circumstàncies

La CUP para el cop

CUP-para el cop

Suposo que ningú no se sorprendrà si diem que, a la ciutat de Barcelona, comparant els resultats de les eleccions del 2012 i els de diumenge, les forces polítiques independentistes hi han guanyat  més de 57.000 vots. Potser ja és una mica més sorprenent que a Santa Coloma de Gramenet diumenge hi hagués més de 2.200 votants independentistes nous. Però al capdavall, podeu pensar, com que ha augmentat la participació, això no té dita: hem de mirar el percentatge i no pas el nombre total de votants de cada bloc.

La por que molts teníem diumenge era que si a l’àrea metropolitana de Barcelona sortia més gent a votar, el percentatge de vot espanyolista es dispararia i això repercutiria fatalment en el resultat de tot el Principat. Però no va passar. En absolut. Sí que hi va augmentar el vot espanyolista, però també l’independentista, i encara més. Diguem-ho clar i somrient: a l’àrea de Barcelona el percentatge de vots independentistes hi ha crescut.

«Diumenge teníem por que si a l’àrea metropolitana de Barcelona sortia més gent a votar, el percentatge de vot espanyolista es dispararia i això repercutiria fatalment en el resultat de tot el Principat. Però no va passar. En absolut.»

Us proposo que observem què ha passat a les quinze ciutats més poblades de Catalunya i fem comptes.

Si simplement sumem els resultats de CiU, ERC i CUP del 2012 i els acarem amb la suma de Junts pel Sí i la CUP del 2015, veurem que pràcticament enlloc no hi ha hagut variació. En alguns casos ha pujat el percentatge d’independentistes i en alguns altres ha baixat, però la variació és quasi sempre insignificant.

Ara, si fem els càlculs ben afinats, la diferència és, en alguns casos, engrescadora. Per començar, a les eleccions del 2012 hi hem de sumar el percentatge de Solidaritat Catalana per la Independència, que a tot Catalunya va obtenir més de 46.000 vots. Però, per una altra banda, hi hem de restar els vots de la gent d’Unió. I com podem saber qui hauria votat Unió el 2012 si es va presentar coalitzada amb Convergència? No ho podem saber, però hem de suposar que, si més no, el percentatge que ha votat Unió ara també l’hauria votada fa tres anys i, per tant, aquest és el tant per cent que s’ha de descomptar dels vots independentistes del 2012.

Fent els càlculs d’aquesta manera (teniu les dades ací), podem veure que, de les quinze ciutats més grans de Catalunya, l’independentisme ha crescut a totes menys a dues –Tarragona i Reus–, que precisament no són de l’àrea de Barcelona. Enumerem aquests creixements:

—Barcelona:  +2,71%
—L’Hospitalet de Llobregat: +1,59%
—Badalona: +0,18%
—Terrassa: +2,82%
—Sabadell: +1,15%
—Lleida: +3,01%
—Tarragona: -0,15%
—Santa Coloma de Gramenet: +1,58%
—Mataró:  +0,79%
—Reus: -1,6%
—Girona: +1,87%
—Cornellà de Llobregat: +1,51%
—Sant Boi de Llobregat: +0,83%
—Sant Cugat del Vallès: +2,65%
—Manresa: +0,87%

I si afinem encara més l’anàlisi veurem que a tot arreu el partit que realment ha crescut ha estat la CUP. A tots aquests municipis, el resultat de Junts pel Sí és inferior a la suma de CiU i ERC del 2012. El factor d’equilibri (o fins i tot de superació) és la CUP.

«Fa pocs mesos, les enquestes ens deien que en Pablo Iglesias ens aixafaria la guitarra, que impediria la majoria absoluta independentista. Doncs podríem dir que, en part, la CUP ha parat el cop»

És difícil de treure conclusions encertades d’aquesta anàlisi. I encara més aventurar-ne propostes derivades. Però deixeu-me que provi d’exposar tres idees:

1)      A la majoria de municipis del Principat, l’independentisme ja no pot créixer gaire. (A Callús, per exemple, la suma de Junts pel Sí i la CUP passa del 73%!) En canvi, on pot créixer i ha de créixer és a les ciutats grans. En primer lloc, perquè hi viu molta gent. En segon lloc, perquè en pot sortir el mínim del 3% que ens falta per a guanyar un referèndum (voluntari, imposat, d’independència, constitucional… tant se val). I, en tercer lloc, perquè: quina república tindríem amb tantes ciutats girades d’esquena al propi futur?

2)      Si la CUP és el partit independentista que creix més a les àrees més difícils, deu ésser perquè fa un discurs que connecta més amb la gent que hi viu: rupturista, anticapitalista, jove, de carrer, de base, de defensa dels més desvalguts… Un discurs que pugna amb el de Podem. Fa pocs mesos, les enquestes ens deien que en Pablo Iglesias ens aixafaria la guitarra, que impediria la majoria absoluta independentista. Doncs podríem dir que, en part, la CUP ha parat el cop.

3)      Cal confiar més en la CUP. Perquè ells poden arribar allà on no pot arribar el president Mas. Potser també Súmate, però la potència organitzativa i mobilitzadora de la CUP no es pot menystenir ni, sobretot, instrumentalitzar. Els masistes hem de saber escoltar el fons d’aquest discurs de la CUP sense prejudicis. Que els cupaires facin coses que no ens agraden (o que no entenem) no vol dir que no tinguin mai raó. I després, si algú els vol jutjar, que pensi més en els fets i no tant en els gests: ja no ens en recordem qui va fer costat al president per salvar el 9-N?

Si teniu suggeriments, deixeu un comentari més avall o envieu-me un correu a jbadia16@xtec.cat.



  1. Anàlisi interessant. I sí que et dono la raó, em sembla que això que dius és molt assenyat. A veure si tots plegats, a més de seny, hi posen generositat i anem endavant.

  2. Anna Gabriel: ‘Hem dit que no investiríem Mas. I punt’
    Si de debò és un moviment assembleari, potser que ho decideixen assembleàriament, a partir dels resultats de diumenge. Es comencen d’assemblar massa als partits de sempre, amb les seves “cúpules” decidint. I si sondegessin les bases a veure com ho veuen?

  3. Anna Gabriel: ‘Pensem en una presidència coral, amb tres o quatre noms’

    En aquesta coral polifònica, suggereixo a la CUP que accepti el repte d’encarregar-se de la Conselleria d’Economia i Coneixement: un bany de realisme per aprendre a tocar de peus a terra!

    I per anar bé, la d’Interior i tot!

  4. SI JO FOS EL PRESIDENT MAS:
    vist el guirigall muntat, ara mateix renunciaria a presidir la Generalitat d’aquest període transitori cap a la Independència. Restaria en un segon pla, preparant per d’aquí a 18 mesos, la meva candidatura per ser el primer President de la Repùblica Catalana.
    Sentint l’olla de grills d’aquests dies sobre aquesta qüestió de la Presidència, sembla com si ser president de la Generalitat els mesos que s’acosten hagi de ser una bicoca i una canongia, quan de fet serà un viacrucis, potser amb més de les catorze estacions tradicionals i tot!

  5. Tinc 73 anys i soc militant de la CUP de fa anys i tinc clar que aquest capitalisme ha proletaritzat també les antigues classe mitjanes i que cal un canvi profund que la socialdemocràcia ja no pot fer i veiem que un estat independent d’on una possibilitat per fer-ho. També crec que les classes populars han estat tant esquilmades que primer de tot cal tornar-los la dignitat com a persones i és en aquest pensament que cal un pla de xoc ja que des de les institucions assegurin llar, serveis i manutenció digna. Ben segur que aquests 200.000 vots que ens falten per crear un estat nou i digne els aconseguirem.

  6. La CUP i Junts pel Sí han d’arribar a alguna mena d’acord i ho faran, no en dubto. És massa important el que hi ha en joc. I a tots vosaltres, anims!!! Hem guanyat per majoria absoluta i això no havia passat mai abans a la història. I, sisplau, que surti algú dels qui encapçalen la llista més votada (Romeva, Casals… o en Lluís Llach) i que faci unes declaracions ben estridents i de fer baixar el santcrist gros, que aquí són ells qui han guanyat amb dues vegades i mitja més d’escons que Ciudadanos (els nostres enemics, que no pas rivals, perquè ens volen eliminar com a poble i això els converteix en enemics), i que callin perquè sembla que són ells qui han guanyat. Però així, contundents i amb mala llet, menystenint-los i enviant-los on (en valencià) diem a “fer la mà”.

  7. “La CUP atura la seva presència mediàtica fins després de la conferència política de dijous
    El partit decideix ajornar els seus ‘compromisos comunicatius’ en mitjans de comunicació”

    Això ja m’agrada més. Que posin els llums llargs: el sentit d’Estat!

  8. Ho sento però ja en vaig fart de comentaris de bon rotllet sobre les CUP. Són un grupúscul d’escindits d’ERC que eren simpàtics quan eren irrellevants, i que ara que tenen la clau del Govern el fet els ve molt, però molt gran.
    Negar-se a investir en Mas, votat per 1,5 MM de catalans és la prova de com és de gran la seva obcecació, el seu fanatisme, la seva imbecilitat.
    Ara mateix, anant directes cap a una repetició de les eleccions, el paper jugat per la CUP és el d’un sabotejador del procés d’independència. De fet, han fet molt més mal ells que el PP o C’s, a qui tots coneixem.
    En fi, esper que a les properes (que seran en 2/3 mesos) eleccions catalanes ja tothom sàpiga el que és votar a les CUP : un vot a l’espanyolisme.
    I si no em creieu, pensau què fan a Genova quan els cuperos diuen, tots xalestos, que no pensen investir Mas.
    Ells arriben on podrien votar al Coletas? Doncs per fer el que han fet, se’l podrien estalviar, el vot.
    Governem-nos ? A qui, bambos ? No governareu res mai perquè per fer política s’ha de ser polític. No revolucionaris en camiseta que tornin a Espanya un poder que no saben emprar.
    Si els catalans som tan retardats de tornar a votar-vos és que realment no ens mereixem més que ser una simple regió d’aquells que posen la seva nació per damunt de les seves veleïtats polítiques.
    Ala, i ara, esquinçau les vostres vestidures amb un que us diu la veritat.

  9. Els relleus per tirar endavant un projecte sempre son bons…
    La renovació aporta noves energíes i aglutina nova gent..a mes ningú en aquesta vida es imprescindible..
    Un clar exemple de relleu el tenim a escòcia…i sembla que s’ha enfortit…
    salut per tothom!!

  10. Bon dia! Pots descomptar els vots d’Unió, igual que fas per valorar si l’independentisme creix, quan fas la comparació de CdC +ERC 2012 amb Junts Pel Sí? Voldria saber si realment tenen menys vots que al 2012 i l’únic factor de creixement independentista és la CUP o no…

    Gràcies

  11. És interessant veure com es relativitza la utopia quan s’accepta el repte de la responsabilitat d’una gestió efectiva d’una parcel·la de poder. Si sou d’alguna població on la CUP formi part del govern municipal, entendreu molt bé el que vull dir. Gairebé hauria de ser de llei haver passat per l’àmbit local abans d’arribar al Parlament. Segurament que ens estalviaríem molts estirabots verbals i molts brindis al sol!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Circumstàncies per Jordi Badia i Pujol | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent