El clot de les Ànimes

Llengua i circumstàncies

L’aportació d’Ivan Tubau al debat de la llengua

llengua viva

De les grans aportacions d’Ivan Tubau al debat de la llengua, en voldria destacar aquest fragment:

«És clar que aquesta llengua s’assemblarà al castellà, potser cada cop més. És natural que sigui així, fa molt de temps que passa i no es pot impedir de cap manera enraonada que continuï passant. Més val acceptar-ho. No és pas cap drama que dues llengües s’assemblin molt. I, sobretot, el català castellanitzat és l’únic català viu, i per tant l’únic que pot sobreviure.»

Paraula viva contra llengua normativa, 1990

Diu la Viquipèdia que als anys noranta del segle passat Ivan Tubau va contribuir a fundar el Grup d’Estudis Catalans, juntament amb Ferran Toutain, Xavier Pericay, Ricard Fité  (1) i Oriol Camps (2). «Els mitjans de comunicació de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió van decidir adoptar els criteris del Grup d’Estudis Catalans», hi podem llegir.

També diu la Viquipèdia que més tard Tubau, Toutain i Pericay (3) foren fundadors de Ciutadans.

(1) Avui Ricard Fité és cap de correcció d’El Periódico.
(2) Avui Oriol Camps és membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans.
(3) Avui Xavier Pericay és diputat de Ciudadanos al Parlament de les Illes Balears.

____________________________

Si teniu suggeriments, podeu deixar un comentari més avall. Però és molt probable que la tramesa falli. Aleshores, us suggereixo que me l’envieu a jbadia16@xtec.cat i m’indiqueu si voleu que el publiqui. Si voleu rebre un avís cada vegada que hi hagi novetats al bloc, digueu-m’ho també per correu.



  1. Contra en Tubau i els altres hi ha el llibre de la Maria Lluïsa Pazos “L’amenaça del català light”, que no sé si va tenir prou ressò. Jo el tinc des de la seva publicació, l’any 1990. Va ser reeditat posteriorment per Edicions La busca.
    Em pensava que aquella polèmica ja estava enterrada, però he vist fa poc que en Tubau encara és un ídol per a certa gent, que el lloen desesperadament, com ara el Sr. Gombau que ens presenta el nou “diccionari” de l’AVL que ha introduït 500 barbarismes, espanyolades. I té seguidors!
    Com acabarà aquesta nostra maltractada llengua?

    «De dues paraules, de dues expressions igualment bones, val més emprar d’antuvi la més genuïna: l’altra sempre ens queda de recurs.»
    Pompeu Fabra

  2. Us felicito per creure-us tot el que diu la Viquipèdia. Diuen els entesos que és d’allò més fiable. Però:
    1) No és veritat que l’Ivan Tubau hagués intervingut per a res en la formació del Grup d’Estudis Catalans, que va ser, al capdavall, una iniciativa que va durar el temps necessari per reunir els textos i publicar “El barco fantasma”.
    2) El Grup d’Estudis Catalans no va tenir mai un corpus doctrinal ben definit, encara que hi hagués afinitats entre els seus membres. La més important era treballar o haver treballat en mitjans de comunicació, especialment orals. Hi havia membres del grup que treballaven a TV3, i jo mateix i algun altre a Catalunya Ràdio.
    3) Actualment els criteris lingüístics de la CCMA estan definits al seu Llibre d’estil (http://www.ccma.cat/llibredestil) i al web lingüístic ésAdir (http://esadir.cat), que en forma part. Qui tingui prou paciència, que s’ho miri.
    4) Actualment formo part de la Secció Filològica i defenso tant la nova Ortografia com la Gramàtica que està a punt de sortir al carrer, en les quals no he tingut cap participació, perquè vaig arribar a la Secció quan la feina ja era feta. Si d’alguna cosa puc estar satisfet de la meva vida professional és precisament d’haver procurat que hi hagués diàleg entre els lingüistes dels mitjans de comunicació, les universitats i l’IEC. I en aquesta qüestió, crec que estem en un bon moment.

  3. Aquest article, Jordi, és dur. Ara, no seré jo qui et digui que no ens calen articles com aquest.
    Això que expliques va passar fa temps, però acàs la situació actual és gaire millor? Què ha canviat? No tenia raó, en Tubau, quan deia –cínicament– que el català cada vegada seria més castellanitzat?
    En quant el comentari de l’Oriol Camps… Òndia, simplement s’espolsa en Tubau del damunt (no vol que li carreguin el mort, perdona’m l’acudit macabre). I, en canvi, dels altres dos “ciutadans” no en diu res. Deu ser que encara combreguen plegats. Mare de Déu…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Circumstàncies, Llengua per Jordi Badia i Pujol | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent