El clot de les Ànimes

Llengua i circumstàncies

Publicat el 11 de maig de 2018

«No emputxeu!»

 

Us presento els brins de llengua d’aquesta setmana, amb afany constructiu, críticament constructiu.

1. Els mestres catalans (sort dels diacrítics):


2. «Paixaràs» (ortografia del IEC, pífia 1)


3. «No emputxeu!»


4. Com que «tal i com»?


5. Abans no ho deies, «en breu»


6. Per què «mediar»?


7. Ells diuen «bocata calamares»


8. «Davant d’un sord» (ortografia del IEC, pífia 2)


Si teniu suggeriments, podeu deixar un comentari més avall. Si la tramesa falla, us suggereixo que me l’envieu a jbadia16@xtec.cat i indiqueu si voleu que el publiqui. Si voleu rebre un avís cada vegada que hi hagi novetats al bloc, digueu-m’ho també per correu.



  1. Dono les gràcies a l’autor d’aquest bloc, el senyor Badia, pel seu esperit didàctic. N’aprens molt. És molt necessari llegir el que s’hi publica. Sobretot per a persones com jo, autodidactes; i que, quan volen opinar, ho fan una mica o bastant encongits mirant de no errar-la massa.

    Avui hi denuncia un cas que s’ha tornar a reproduir aquesta mateixa tarda. A TV3, un entrevistat (persona culta i conscienciada políticament i nacional) ha pronunciat l’esgarrifós “emputxar”. Abans d’ahir, una actriu catalana novella, amb obra vigent a un teatre de Barcelona, en un programa de Catalunya Ràdio, va dir “per a res” (“para nada”, en castellà) en comptes de l’expressió genuïna “gens ni mica”. Si les actrius i actors no fan servir paraules i expressions genuïnes i, en canvi, en manlleven de foranes, ja no sé qui hauria de parlar correctament. Si els actors i actrius no són curosos amb la llengua, si tant de llegir (intuïm que han de llegir molt) no els fa profit, ja em direu si no tenim mala peça al teler.

  2. Sóc del parer que els que hem mamat, poc o molt, el català genuí no ens hem d’estar d’opinar als fòrums que ens brinden els mitjans de comunicació i les noves eines tecnològiques. És possible que cometem faltes d’ortografia, però hem d’intentar d’escriure (i de parlar) tal com ens van ensenyar de petits les àvies i els pares, cadascú segons la parla del seu país (que vol dir comarca).
    Jo mateix sóc d’extracció humil, de classe treballadora, que no ha cursat estudis superiors. Però m’he esforçat per intentar expressar-me i fer-me entendre. Com jo en som molts. ¿Qui podia estudiar als anys seixanta i setanta del segle passat, si no abans? Segurament que entre els quals hi havia gent que disposava, a casa seva, de cuinera gallega i de minyona andalusa. I que, fins i tot, s’hi parlava en castellà, tot i anomenar-se Puig, Soler o Ferrer, i ser català de generacions. Aleshores, quants periodistes (per posar una professió exemplar) no van treballar (i treballen) en mitjans catalanoparlants tot i ser clarament incompetents en aquesta llengua? En canvi, quants catalans d’extracció social baixa no s’atreveixen a escriure per por de no saber expressar-se, tot i que parlen (o parlaven) un català genuí cada cop més estrany de sentir perquè, entre altres factors, ens l’han fet avorrir i provocar baixa autoestima, pensant que era d’estar per casa? Hem de parlar, fer-nos sentir, escriure, participar en fòrums i usar expressions com més genuïnes millor. Ens cal recuperar aquesta eina valuosa que és la llengua.

    (Potser em faig pesat. En aquest cas perdoneu-me. Si no convé no cal que ho publiqueu. Sigui com sigui us en dono les gràcies.)

  3. “Al primer intent ho va aconseguir”, frase correcte! Però com és que ara tothom calca del castellà: “intentar” fer les coses bé, “intenta portar-te bé”, i “intentat de fer-ho”. Quan en català de tota la vida, sempre ho dèiem així: Mira de fer bondat, mira de fer-ho bé o procura fer-ho bé. Tinc raó o no?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Brins per Jordi Badia i Pujol | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent