El clot de les Ànimes

Llengua i circumstàncies

Roc

 

Al meu primer nét, en Roc (21-2-2018)

 

Arribes i tot és un esclat.

Agombolat en mans amatents.

Arribes net i blanc i serè.

I trontolla el món.

L’olor de pau pertot.

La serenor del rostre.

La debilesa que tot ho captiva.

Arribes fràgil com un roc.

 

I tot és un esclat.

 

 


Si teniu suggeriments, podeu deixar un comentari més avall. Però és molt probable que la tramesa falli. Aleshores, us suggereixo que me l’envieu a jbadia16@xtec.cat i indiqueu si voleu que el publiqui. Si voleu rebre un avís cada vegada que hi hagi novetats al bloc, digueu-m’ho també per correu.



  1. Per molts anys avi. M’ha agradat l’oxímoron “fràgil com un roc”, tot i que ben pensat no n’és tant, d’oxímoron. Els nadons ben cert que arriben amb necessitat de cura contínua dels pares, però aquesta fragilitat és alhora la seva força: són el catalitzador de sentiments, emocions… tan potents, que ho transmuten tot al seu entorn.

  2. Enhorabona, Jordi, per aquest nét que segur que serà l’alegria central de la família per una bona temporada. Esperem que ja pugui viure a un país lliure i tengui una llengua normal. I deliciosos, els versos!

  3. Hola Jordi; ara que ja has conegut el teu net, t’incloc un poema que vaig escriure mentre jo el contemplava i l’estimava:

    Neu, tranquil·la

    al Roc

    Quina senzillesa tot plegat
    en la llum de la tarda contemplo
    el teu descans després la mamada,
    les Mares a dalt reposen
    i tu, dorms als meus peus.

    Llum que et dóna nous colors a descobrir
    les manetes: ran de nas una, ran d’orella l’altre
    et fan sentir relaxat i segur,
    abrigat dins la senalleta mentre a fora,
    la neu va cobrint el teu país i, el meu.

    La neu, tranquil·la, ha protegit
    i ha pintat de blanc, ambdós països
    els cors s’han obert
    per estimar la teva nova vida
    com un fet màgic i meravellós.

    Molt a poc a poc, vindran nous moments
    i desitjo de tot cor sàpigues viure
    tranquil·lament com la neu,
    el teu cor petit aprengui estimar,
    com ara mateix el meu t’estima.

    F. Vives; 27 de febrer de 2018

Respon a Núria Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Circumstàncies per Jordi Badia i Pujol | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent