Publicat el 23 de febrer de 2018
Roc
Al meu primer nét, en Roc (21-2-2018)
Arribes i tot és un esclat.
Agombolat en mans amatents.
Arribes net i blanc i serè.
I trontolla el món.
L’olor de pau pertot.
La serenor del rostre.
La debilesa que tot ho captiva.
Arribes fràgil com un roc.
I tot és un esclat.
Si teniu suggeriments, podeu deixar un comentari més avall. Però és molt probable que la tramesa falli. Aleshores, us suggereixo que me l’envieu a jbadia16@xtec.cat i indiqueu si voleu que el publiqui. Si voleu rebre un avís cada vegada que hi hagi novetats al bloc, digueu-m’ho també per correu.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Circumstàncies per Jordi Badia i Pujol | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
Preciós, m’agrada molt.
Felicitacions, Jordi!
Per molts anys avi. M’ha agradat l’oxímoron “fràgil com un roc”, tot i que ben pensat no n’és tant, d’oxímoron. Els nadons ben cert que arriben amb necessitat de cura contínua dels pares, però aquesta fragilitat és alhora la seva força: són el catalitzador de sentiments, emocions… tan potents, que ho transmuten tot al seu entorn.
Per molts anys , a tota la família.
Enhorabona, Jordi, per aquest nét que segur que serà l’alegria central de la família per una bona temporada. Esperem que ja pugui viure a un país lliure i tengui una llengua normal. I deliciosos, els versos!
FELICITATS, pel nou títol d’avi.
Una abraçada molt gran
Hola Jordi; ara que ja has conegut el teu net, t’incloc un poema que vaig escriure mentre jo el contemplava i l’estimava:
Neu, tranquil·la
al Roc
Quina senzillesa tot plegat
en la llum de la tarda contemplo
el teu descans després la mamada,
les Mares a dalt reposen
i tu, dorms als meus peus.
Llum que et dóna nous colors a descobrir
les manetes: ran de nas una, ran d’orella l’altre
et fan sentir relaxat i segur,
abrigat dins la senalleta mentre a fora,
la neu va cobrint el teu país i, el meu.
La neu, tranquil·la, ha protegit
i ha pintat de blanc, ambdós països
els cors s’han obert
per estimar la teva nova vida
com un fet màgic i meravellós.
Molt a poc a poc, vindran nous moments
i desitjo de tot cor sàpigues viure
tranquil·lament com la neu,
el teu cor petit aprengui estimar,
com ara mateix el meu t’estima.
F. Vives; 27 de febrer de 2018