Repetim el mateix: esperem un miracle?

Cal canviar l'acció per a què canviï el resultat.

7 de maig de 2020
0 comentaris

Tenim capacitat de canviar[-nos] per a després de la Covid-19?

La resposta és: NO!

Des de la segona meitat del segle passat s’han fet descobriments científics, arqueològics, antropològics que posen de manifest que LA VIDA S’AUTOREPRODUEIX I NO NECESSITA PATRIARQUES NI CAP MENA D’-ARQUIA QUE HO DIRIGEIXI DES DE FORA!

Els principis vitals d’Andrew Scott, la simbiogènesi de Lynn Margulis, la química atmosfèrica de James Lovelock i Carl Sagan, l’autopòiesi i l’autorregulació de Francisco Varela i Humberto Maturana, ‘el procés vital productiu per se’ de Reich i també ‘el principi immanent de la vida’ de Deleuze i Guattari, corroboren la tesi de Karl F. Kessler i Piotr A. Kropotkin sobre l’ajuda mútua. Eliminar aquesta saviesa és l’objectiu de la llei per substituir-la per la seva ordre, ja que la llei de la nostra civilització humana no pretén l’expansió de la vida sinó la seva devastació i explotació.  Més desenvolupat a l’article “Els virus i la Vida“.

No crec que tinguem capacitat de canviar perquè som uns ignorants i ens creiem que som els més savis de l’Univers. I està demostrat que és impossible de canviar-nos; almenys fins ara. Les nostres creences estan incrustades en el nostre cervell de forma immutable. I això ens ha portat fins aquí. Sembla com si hem arribat al final i una epidèmia ens eliminarà majoritàriament i començarà una nova època que ves a saber si serà millor o pitjor.

No ens en sortirem si no deixem de repetir els errors que no parem de fer. O ens adonem de que vivim en un món equivocat, en el que no serveix res del que sabem o l’espècie humana patirà una situació inhumana de col·lapse brutal.

Si volem canviar alguna cosa el primer que cal saber és conèixer la cosa que volem canviar. I si el que es tracta és de canviar el nostre comportament en relació al nostre hoste, el planeta Terra, cal conèixer-nos millor. I la realitat és que no ens coneixem; ens creiem que som savis (homo sapiens) i no ho som. I repetim sempre el mateix error quan és sabut que si un remei no funciona cal canviar el remei i no insistir en la seva repetició.

Que si Amor i Unitat, que si Fraternitat, Igualtat i Cooperació en lloc de Competitivitat, que si el Capitalisme és l’únic culpable, que potser havíem d’haver practicat la Desobediència civil i en definitiva, quina ha de ser la Nova Normalitat o el Nou Ordre Mundial.

I ens oblidem de l’essència; tots els conceptes del paràgraf anterior pertanyen al sistema actual; al Patriarcat. Fa 10.000 anys no existia res de tot això; ni la Bíblia, ni els clàssics grecs com l’Ilíada ni l’Estela d’Hammurabi, que és la “llei” més antiga d’encara no fa 4.000 anys i l’Homo Sapiens existeix des de fa molt més, uns 315.000 anys. Possiblement el problema sigui l’Homo Sapiens. Els neandertals no es van extingir, són els nostres ancestres, segons l’arqueòleg Joao Zilhao. Sembla ser que la seva relació amb la Natura era més natural.

Vivim obcecats en reformar el Patriarcat quan ja s’ha vist que és un sistema equivocat, inviable, insostenible; per tant, o fem cas dels científics que han estudiat com vivíem abans del Patriarcat o ens serà impossible revertir la situació de col·lapse total que és ja totalment segur segons Jorge Riechmann.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!