marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

14 de desembre de 2020
0 comentaris

EL ROSTRE ANTÀRTIC

El rostre de Roald Engelbregt Gravning Amundsen és antàrtic: glaçat en la primera impressió; d’una duresa gairebé implacable que et parla obertament d’un caràcter rocallós, determinant, probablement obsessiu, molt més de ciències que no de lletres. I tanmateix, a força de deixar-te prendre per la seva rotunditat, per aquesta atracció incòmoda de la que no en pots fugir, hi veus moltes vetes pròpies d’un esperit noble i és per aquest caire que trobes que s’assembla a Max Von Sydow, un dels actors preferits d’Ingmar Bergman.  De fet, Amundsen ben bé podria ser un personatge bergmanià.

Per aconseguir els seus objectius en hàbitats tan extrems com els dels pols, a més de dormir des de ben petit amb la finestra ben oberta per avesar-se al fred, estudià amb atenció la vida i el comportament dels inuits, que desafien constantment la supervivència, observacions que li serviren de molt quan conquerí el pol Sud avançant-se trenta-tres dies a Robert Falcon Scott, que juntament amb els seus companys d’expedició moriria en l’intent de retornar al seu campament base després d’arribar al pol sud i llegir la carta que li deixà Amundsen. I el noruec de rostre antàrtic cedí a la família de Scott part dels diners guanyats en el conquesta.

Avui fa 101 anys, de la conquesta del pol sud, i seria just que en aquestes efemèrides també ens recordéssim dels cinquanta-dos cans liderats per la cussa samoiede Etah que també participaren en l’expedició i sense els quals Amundsen no hi hauria arribat mai.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *