marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

UNA AMBOSTA DE SOL ENTRE REIXES

9 de desembre de 2020

Sense fer-ne comptes, per pur atzar mentre tafanejava per la llibreria sense cercar res d’especial, simplement pel gust de llegir els títols dels llibres i el nom dels autors, torn a rellegir de peu dret “Elegies de guerra”, de Miquel Dolç, editat a Barcelona per M. Montserrat Borrat el 1948, tot i que la data

Llegir més

LA PEPA ESCALABRADA

8 de desembre de 2020

Ha aparegut avui horabaixa rere la porta d’un dormitori que avui dematí s’ha fet net a fons i en aquell moment no hi era. A més, era una pepa desconeguda. Semblava que li havien arrabassat el cap d’una mossegada –infantil o adulta- i havien tirat en terra pepa i cap d’una alçada considerable. Feia certa

Llegir més

ELS CARAMELS DELS REIS

7 de desembre de 2020

Els meus preceptors ja han escrit la carta als Reis: el major la va escriure per a ell i per al seu germà, el meu preceptor menor. (De passada i encara que no digui gens amb el que vaig a dir, els Reis, que són màgics, als adults ens podrien fer arribar una antologia de

Llegir més

TRINXAR PAPERS

6 de desembre de 2020

En no celebrar res, avui, m’he decidit a desar papers que fa temps, massa temps, que reclamen lloc o reciclatge i que, momentàniament, formen “el caramull”, una pila gens discreta de documents, la majoria dels quals ja han perdut la seva funció. Val a dir que des que rep la correspondència, per dir-ho així, per

Llegir més

DONAR LA VIDA

5 de desembre de 2020

Als exmilitars espanyols ara els ha pegat per escriure cartes a tort i a dret en un únic sentit: atacar el govern Sánchez i posar-se al servei del rei fill de rei fugit. Valgui dir que el rei en fuga per uns negocis tèrbols, pare de l’actual, va ser posat per un militar sanguinari. https://www.vilaweb.cat/noticies/manifest-militars-govern-espanyol-erc-bildu/ Ja

Llegir més

SEGUEIX LA REVENJA

4 de desembre de 2020

El Tribunal Suprem, amb l’inefable Marchena com a portaestendard abrandat, ha denegat el tercer grau als nostres presos polítics, amb la qual cosa demostra una crueltat que no lliga de cap manera amb  la Justícia més radicalment democràtica. El Suprem i Marchena, així, segueixen revenjant-se de Dolors Bassa, Jordi Cuixart, Carme Forcadell, Joaquim Forn, Oriol

Llegir més

LLBRES, LLIURES

3 de desembre de 2020

Si som res o bé caldria ser quelcom, som allò que ignoram i el que feim per trobar el desconegut, l’ignorat, l’amagat, pensa mentre observa amb atenció l’estesa de llibres que ha d’ordenar i desar. Tant de bo fóssim llibres, indica al moix roncador i menjador, que és allò que més ens apropa a ser

Llegir més

EN ELS VUITANTA ANYS DE RAIMON

2 de desembre de 2020

Avui, Ramon Pelegero i Sanchis, “Raimon”, fa vuitanta anys i, tanmateix, en sentir les seves cançons, aquests anys s’esvaeixen. La seva veu inconfusible, la seva xativina manera de dir el català, la seva selecta tria dels poetes catalans que ha cantat, han ajudat –i molt!- a fer la bastida cultural de generacions de catalanoparlants, sobretot,

Llegir més

LA VIDA ENTRE PORQUERIA

1 de desembre de 2020

Diògenes de Sinope, el cínic que es va desprendre de tot per mirar de trobar un ésser humà que cercava de dia amb una llàntia i dormia dins una alfàbia a Atenes, mai no s’hagués imaginat que la seva austeritat fanàtica però ben fonamentada donaria nom a una síndrome caracteritzada, contràriament, per acumular excessivament objectes

Llegir més

EL SOMNI PER SOMNIAR

30 de novembre de 2020

Canta’m mentre em fregues l’esquena,  comptem una altra vegada les pigues i dibuixa’m-hi amb les ungles el mapa dels antulls i la ferocitat, li diu amb la veu més amanyagadora. I mirant per la finestra a pis d’ulls de la sala de bany li demana tot seguit que li assenyali la sendera que du a

Llegir més

EL GENOLL DEL GENTILHOME

28 de novembre de 2020

Quan enfila el carrer de ca seva fa un alè perquè no caldrà que s’esforci més a dissimular la coixesa que, com més va, més se li accentua, talment com li va avançar el metge especialista, una eminència, certament, però eixut com una pansa i incapaç d’esbossar un mig somriure. Hi ha mals que mai

Llegir més

PRECISIONS

27 de novembre de 2020

No imputis al temps que calla no voler veure el que condensen els objectes que queden sense importar-los que els ignorem, els estiraments de la vida més que manifesta de l’herba, mala per segons qui, que aprofita el dit prim de terra d’una escletxa per ser ella en plenitud tot i saber que aquest goig

Llegir més

SER RES

24 de novembre de 2020

Veus venir el silenci amb passes decidides, com si no tocàs de peus a terra, fitant-te els ulls, entre insolent i trapella, cercant-hi qui sap què i cantant per ell aquella melodia antiga i enganxosa de la que no en saps el nom ni qui la va compondre. I abans de ser on l’esperes et

Llegir més