marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

24 de desembre de 2020
0 comentaris

TYRANNOSAURUS: SENSE COLOR ON REFUGIAR ELS ULLS

Club Editor presenta una nova edició, revisada per l’autor i acabada amb un epíleg, de la novel·la “Tyrannosaurus”, de Guillem Frontera, quaranta-set anys després que s’edités a Laia. Massa temps sense tenir a l’abast una novel·la que xucla, que no deixa en cap moment d’activar emocions, d’infondre-les l’hàlit necessari perquè no perdin l’alenada en tot el temps que dura la lectura i encara més enllà.

Frontera ens fa entrar en el món d’un seminari menor on hi acabaven molts fills de “pagesos la vida dels quals era llançar un solc cap a la mort”; fills en ofrena a Déu “perquè els treien de la feina, l’alliberaven d’una vida que no premiava els esforços, que els doblegava l’esquena a la terra en una lluita desigual […]per poder-hi admirar l’única forma possible d’escapar-se del sol i dels terrossos, de la casa amb olor de bestiar”.

Un món, el d’un seminari menor, on hi ha joves que no troben “ni un sol color on refugiar els ulls”, vivint en un silenci permanent: “dinaven i sopaven en silenci, en silenci passaven d’una aula a una altra, es rentaven i es colgaven, s’aixecaven en silenci”. Un silenci que representa el rovell d’una solitud profunda, tan encavorcada que, com més va, menys es nota, menys embaluma i que fa dir a un dels protagonistes que “la mare era una vida que ja no tenia res a veure amb la seva”. Un món en què fins i tot la meditació esdevenia tortura.

I voltant aquestes vides en construcció i camí de la santedat, els adults que els han d’acompanyar en aquesta consagració i que estan corcats per les enveges, el flagell de la jerarquia, les lluites pel poder o les crisis personals. Un d’ells, “no pot deixar d’escriure a l’amic perquè és en ell que la seva vida té algun sentit” i un altre, en haver pegat una bufetada a un seminarista menor que del cop cau damunt el llit, “nota que li tremola tot el cos, que li voldria pegar fins a matar-lo, fins a fer-lo desaparèixer del món i dels records”.

I al davant d’aquest seminari, d’aquest cau d’abús i negligències habitat per vides que no acaben de viure, l’arena i la mar, la mar inassolible, vedada, que és tant com dir absència d’horitzó. Un món tot de fosca i ombra del qual Guillem Frontera  en treu tota la llum per detectar i radiografiar la depredació, la corrupció, la mentida.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *