Més que un bloc.

intent (impossible) de reflexió sobre el dia a dia a Can Barça

21 de setembre de 2005
General
3 comentaris

Guillem Agulló

Avui no parlaré del Barça.
Un dels fets que més em va colpir en l’etapa, ja convulsa de per si, de l’adolescència va ser l’assassinat de Guillem Agulló. Va ser un autèntic trasbals per a la gent que en aquell moment teniem entre 16 i 18 anys. Un senyal d’alerta: el monstre era viu i podia aparéixer en qualsevol moment.
Hi penso sovint. Vaig tornar a pensar en Guillem Agulló quan una colla de feixistes va espatllar la festa major de Castellserà (Urgell) agredint a tothom que se’ls va posar al davant. Van venir només a exercir aquesta violència que tant els algrada!
I avui el record ha aparegut de nou. Un dels assassins d’en Guillem és també un dels detinguts en l’operació contra una xarxa neonazi al País Valencià.
Algun dia es prendrà seriosament la violència d’aquests grups? Cal una altra desgràcia com la d’aquella festa de la mona del 93?
El monstre segueix allà fora. Esperant…

  1. Diria que va ser en el darrer
    aniversari de l’assassinat d’en Guillem — no n’estic segur –, que
    la penya YOMUS del Valencià, igual que van fer quan es va
    cometre el crim, van exhibir una pancarta en el camp on es podria
    llegir de nou “Guillem, jodete!”. Cap detingut per aquest fet! El
    monstre no només espera, també mossega.

  2. La daga s’enfonsa fins a l’empunyadura…

    s’hem fa sospitós que una vegada s’ha aprovat l’estatut de la comunitat al parlament de Madrid, ara s’hagin detingut els sospitosos…

    Sento indignació i em protegeixo, com tots, darrera el silenci, no em sento un covard, em sento terroritzat quan es comet un crim.

    (les coses són com són, encara que no ho semblin)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!